Opinió

‘Región aparte'

Del 27-S en sortirà un panorama nou per la força dels vots, un estat propi en el si de la Unió Europea

Era el repor­tatge del millor mitjà de comu­ni­cació del món d'ales­ho­res, per molts d'ara. Més enllà de les peti­te­ses polítiques dels mili­tants dels par­tits, dels qui que no veuen l'avenç del procés, ja es deia que Cata­lu­nya seguia un camí propi. Ara escla­ten les acci­ons de dècades de rebuig a tot el que sig­ni­fica la cata­la­ni­tat. Del 27-S en sor­tirà un pano­rama nou per la força dels vots, un estat propi en el si de la Unió Euro­pea.

El procés és resul­tat d'una revo­lució democràtica, extra­or­dinària i enci­sa­dora, lluny els malas­trucs, els de per­ma­nents mals augu­ris, els der­ro­tis­tes, els mit­jans de comu­ni­cació fal­sos, tant a Espa­nya com a Cata­lu­nya. Mit­jans que posen pals a les rodes per evi­tar que els par­tits facin feina naci­o­nal tot defen­sant els seus propòsits, així és la democràcia, interes­sos pro­pis no incom­pa­ti­bles en un objec­tiu comú: deci­dir la nos­tra segu­re­tat social, les inver­si­ons, la sani­tat i edu­cació, la soli­da­ri­tat, la justícia social, etc., i evi­tar que ens arra­bas­sin per la força i lleis la nos­tra riquesa. Un fet comú, un fet trans­ver­sal. Supe­rior a la peti­tesa de l'estratègia d'un par­tit davant un altre. Tots junts és garan­tia de tri­omf. A la Cata­lu­nya pro­funda i a l'àrea metro­po­li­tana de Bar­ce­lona.

No hi ha ningú par­ti­dari del progrés en el sen­tit més ampli, que pugui defen­sar l'incert atzar d'un sis­tema basat en la des­cendència, com és en el nos­tre cas, a més a més, borbònica. Ho poden argu­men­tar el PP i el PSOE, defen­sen el cen­tra­lisme del qual viuen; o la dreta extrema C's, on per cert el diví i ponós Rivera llença els seus suplents a enca­rar el 27-S. Però l'esquerra alter­na­tiva de Pode­mos –tan moderna com en el seu moment era Alfonso Guerra, tortuós paio, els anys 80 amb el PSOE– no pot ser un híbrid si no vol con­ver­tir-se en sim­ple fara­ma­lla. És clar que aquí IC en can­viar de pell com les serps, no saps on aca­barà el seu recor­re­gut sinuós. Poc ferm, tot sigui dit, dar­rere de tanta marca blanca al final no se sabrà com era l'ori­gi­nal.

Un procés que evi­tarà viure a pa i aigua a Cata­lu­nya. Els can­di­dats uni­o­nis­tes no recla­men recur­sos per al país, és a dir, sous dig­nes, llocs de tre­ball, cre­ació de riquesa, rei­vin­di­cació d'inver­si­ons, ni tan sols una alçada moral i cul­tu­ral que els faria, com a demòcra­tes, defen­sors del dret a deci­dir de per­so­nes i pobles.

Ho hem d'expli­car a tot el món. Sense des­mai ni fatiga, a amics, cone­guts, indi­fe­rents, des­co­nei­xe­dors del nos­tre camí i fins i tot als a pri­ori adver­sa­ris. Al nord i sud a l'est i a l'oest, als dos hemis­fe­ris.

La gent vol que s'expli­qui el perquè volem ser un país lliure i inde­pen­dent. Sim­ple, volem ser inde­pen­dents per crear un país nou, per justícia social, per donar feina a la gent, per uns sous dig­nes, per unes jubi­la­ci­ons d'acord amb les neces­si­tats de la gent gran o per una sani­tat pública, per un ense­nya­ment públic de qua­li­tat o unes inver­si­ons en infra­es­truc­tu­res, i mil coses més, però per un motiu fona­men­tal. Per dig­ni­tat.

Volem ser lliu­res perquè volem treure'ns el dogal de gos que Espa­nya ens ha posat fa anys i panys, i que, inge­nus alguns, malin­ten­ci­o­nats altres, deien que podrien dia­lo­gar amb el govern de l'Estat.

No vull apel·lar a la història, sinó al que vivim dia a dia. Una poli­cia que calum­nia i difama. Unes reso­lu­ci­ons dels tri­bu­nals espa­nyols que es pas­sen per l'aixe­lla, com el finançament de Cata­lu­nya o els diners que els cata­lans paguen, votin el que votin, i mai no se'ls retor­nen; l' addi­ci­o­nal 3a de l'Esta­tut sobre els milers de mili­ons d'euros que ens cor­res­po­nen del que prèvia­ment ens han espo­liat; les infra­es­truc­tu­res que cla­men al cel en obres i vies de cir­cu­lació, les de més den­si­tat de l'Estat, amb el trist corol·lari de vides per­du­des; l'eix medi­ter­rani de pri­o­ri­tat econòmica segons la Unió Euro­pea i ells sords i impas­si­bles amb un cinisme únic. I un etc. ina­ca­ba­ble.

Ali­ats a tot arreu per fugir d'un Estat que ens frena i ofega.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia