Polítics

Un alcalde que ha dei­xat de ser-ho es con­fessa: mira enrere i es fa creus
de la faci­li­tat amb què algú com ell, sense cap pre­pa­ració ni experiència, es va poder con­ver­tir en la pri­mera auto­ri­tat local del seu poble. Quan va tenir a les mans la vara d'alcalde, li van venir tant de nou, el càrrec i la res­pon­sa­bi­li­tat, que asse­gura que es pas­sava les nits en blanc, estu­di­ant a casa regla­ments i meca­nis­mes. A l'hora de la veri­tat, però, mal­grat l'insomni inver­tit en aquell apre­nen­tatge acce­le­rat, va depen­dre més del que vol­dria dels con­sells del secre­tari de l'Ajun­ta­ment i es va veure obli­gat –com la majo­ria de col·legues seus– a ser més pragmàtic que ideològic. Però va ser un bon alcalde.

La con­versa es decanta ine­vi­ta­ble­ment cap a la qüestió clau: hi hau­ria d'haver algun fil­tre per diagnos­ti­car els conei­xe­ments i les capa­ci­tats dels can­di­dats que cada qua­tre anys far­cei­xen les llis­tes que els par­tits fabri­quen amb el ritme frenètic d'una cadena de mun­tatge? La res­posta no està clara, admet el nos­tre exal­calde, i si ho fos tam­poc esta­ria clar si després els fil­tres s'hau­rien d'apli­car també a qual­se­vol càrrec electe. El millor fil­tre és sem­pre el cri­teri dels elec­tors, és clar, encara que –adme­tem-ho també– sovint posem el nos­tre vere­dicte dins de l'urna amb un conei­xe­ment de causa que no va gaire més enllà del cap de llista. Però ara que estan de moda les llis­tes úniques n'hi ha per pen­sar que aquesta seria una bona fórmula per enca­mi­nar-nos cap a l'excel·lència dels nos­tres ajun­ta­ments. Amb can­di­da­tu­res no necessària­ment lli­ga­des a cap sigla i governs muni­ci­pals de con­cen­tració for­mats pels millors de cada ram a cada poble, car­nets a banda.

La gràcia d'aquesta nova Cata­lu­nya que entre tots albi­rem és que ens per­met ima­gi­nar can­vis polítics pro­funds i ago­sa­rats, amb models dife­rents per a ins­ti­tu­ci­ons dife­rents i, sobre­tot, amb polítics que quan dei­xin de ser-ho no s'hagin de fer creus pen­sant com algú com ells, sense cap pre­pa­ració ni experiència, es va poder con­ver­tir en la pri­mera auto­ri­tat local del seu poble.