Lloret a Ravensburg

Orga­nit­zada per la parròquia de Santa Cris­tina de Ravens­burg (Ale­ma­nya) amb el Sr. Her­man Schoch al davant, es va cele­brar, fa uns dies, en aque­lla loca­li­tat bava­resa, una segona tro­bada de pobla­ci­ons que vene­ren la santa de Bol­sena –la pri­mera havia tin­gut lloc el 2010–. Només de Llo­ret, tot i ser en tem­po­rada esti­val, els par­ti­ci­pants supera­ven les setanta per­so­nes. Hi havia igual­ment una bona repre­sen­tació de la comu­ni­tat de Her­ze­brock-Clar­holz, situ­ada més al nord d'Ale­ma­nya. Els llo­re­tencs vam pas­sar pràcti­ca­ment cinc dies per aque­lles ter­res, dos d'ells com­ple­men­ta­ris, a tall d'excursió, visi­tant sobre­tot diver­sos indrets del llac de Cons­tança (Bir­nau, Über­lin­gen, les illes de Mai­nau i de Lin­dau), recor­rent part del llac en vai­xell, pujant en telefèric al Pfänder, que supera els mil metres d'altura, des d'on es domina tota la zona en una vista impres­si­o­nant, etc. Altres ciu­tats visi­ta­des, alter­nant-ho amb els actes ofi­ci­als, foren Munic i la mateixa Ravens­burg. En el museu muni­ci­pal d'aquesta ciu­tat, el direc­tor, Sr. Andreas Sch­mau­der, va mos­trar-nos una expo­sició monogràfica cen­trada en la relació comer­cial de la família local Hum­pis, en el segle XV, amb Bar­ce­lona i la Corona d'Aragó en gene­ral. Els Hum­pis expor­ta­ven tei­xits de lli i impor­ta­ven de Cata­lu­nya coral ver­mell i espècies, sobre­tot safrà. Va ser bo com­pro­var com, a poc a poc, a l'estran­ger s'interes­sen per la per­so­na­li­tat cata­lana i la seva història. A l'expo­sició hi havia mate­ri­als cedits pels museus i arxius de Bar­ce­lona i es demos­trava la uti­lit­zació de la llen­gua cata­lana en la docu­men­tació. Els mapes expo­sats evi­den­ci­a­ven, de pas­sada, la relació amb Itàlia (Milà i Gènova) i França (Lió i Avinyó) i Sara­gossa i València. Aquests con­tac­tes aju­den a enten­dre com s'escam­pa­ven, sovint, paral·lela­ment, les devo­ci­ons a deter­mi­nats sants i hom entén com, tot i la distància, com­par­tim cul­tes i tra­di­ci­ons. Els actes de la tro­bada foren diver­sos. Sopars mul­ti­tu­di­na­ris, con­certs de ban­des, una missa de cam­pa­nya, pro­ces­sons, inau­gu­ra­ci­ons d'iti­ne­ra­ris, inter­can­vis cul­tu­rals... Els llo­re­tencs van ballar davant els ale­manys la dansa de les Almor­rat­xes, tal com es fa a la nos­tra loca­li­tat durant la festa major. I en sen­tit ecumènic van ser inter­pre­tats els diver­sos goigs o him­nes a Santa Cris­tina, tant els ale­manys com els de Llo­ret, com els de Cuers (França). Fa cinc anys, els guies que ens van rebre a l'aero­port de Munic por­ta­ven com a referència una ban­dera espa­nyola. Aquesta vegada, van des­ple­gar una senyera. Anem fent camí...