Certeses i incerteses

Enguany l'agost també serà un mes de notícies cons­tants i, a més, seran notícies d'aquí i de fora, notícies polítiques i notícies econòmiques. Caldrà seguir el procés de la nego­ci­ació grega amb la troica i les seves con­seqüències a Syriza, però també caldrà estar atents a un altre focus de què no es parla gaire tot i tenir una poten­ci­a­li­tat de per­tor­bació econòmica mun­dial impor­tant; em refe­reixo a la Xina i a les con­seqüències del que sem­bla que és l'esclat d'una bom­bo­lla immo­biliària. No seria estrany que durant aquest mes d'agost les bor­ses, sem­pre enso­pi­des, es des­per­tin i ens pro­vo­quin algun ensurt.

A casa nos­tra la trans­cendència d'aquest mes és evi­dent. Estem en plena pre­cam­pa­nya elec­to­ral i demà (dilluns) el pre­si­dent Mas sig­narà el decret que ens ha de por­tar a les elec­ci­ons del 27-S. I pot pas­sar de tot. Des de Madrid també diuen que van a totes, de manera que hem d'estar pre­pa­rats pel que pugui venir. De fet, quan el pre­si­dent Mari­ano Rajoy ahir, a la roda de premsa, des­ta­cava les “bon­dats” de l'eco­no­mia i les pre­gun­tes i res­pos­tes ana­ven diri­gi­des cap a nosal­tres i el nos­tre procés, ens demos­tra la pre­o­cu­pació. I va fer una afir­mació i la negació alhora: no hi haurà inde­pendència, va dir, i el perill més gran per con­so­li­dar la represa econòmica és el procés català, també va dir. Si no hi ha procés, per què pre­o­cu­par-se? O és, com em penso jo, que veuen impa­ra­ble el procés?

També el pre­si­dent de la Cam­bra de Comerç de Bar­ce­lona, Miquel Valls, va pre­sen­tar números i va evi­den­ciar que la patro­nal cata­lana reto­cava a l'alça les pre­vi­si­ons de crei­xe­ment situ­ant-la fins al 3% del PIB amb la indústria i els ser­veis com a sec­tors més dinàmics; amb una gran apor­tació del con­sum i de les expor­ta­ci­ons. És a dir, un crei­xe­ment sa. Però el pre­si­dent també va recla­mar cer­te­ses per al 27-S. És una obvi­e­tat que cer­tes ofer­tes elec­to­rals que no cre­uen en quest sis­tema econòmic i en pro­po­sen un de des­co­ne­gut, si gua­nyen, tin­drien efec­tes des­co­ne­guts a l'eco­no­mia, i no bons.

Però no ens enga­nyem, entre les pre­o­cu­pa­ci­ons del pre­si­dent de la Cam­bra hi ha la inde­pendència, que veu cada vegada més pos­si­ble. Fa temps, par­lava en aques­tes pàgines del cost de la no-inde­pendència, perquè em sem­bla poc equi­li­brat els que, des d'una posició con­for­ta­ble, exi­gei­xen al procés un nivell de cer­te­ses que en la vida moderna no exis­teix enlloc. Els empre­sa­ris, més que ningú, han de con­viure cada dia amb un món d'incer­te­ses i les ven­cen amb aquesta capa­ci­tat innata d'empre­sari que és l'adap­ta­bi­li­tat. Exi­gir-nos ara un excés de cer­te­ses és una manera ele­gant de rebut­jar el procés. Una per­sona amiga em va fer arri­bar un arti­cle que no conei­xia que par­lava del “cost d'haver d'espe­rar”. L'autor cal­cu­lava que des del 9-N fins avui 9.400 mili­ons d'euros han sor­tit de Cata­lu­nya i fins el 27-S en seran 4.730 mili­ons més, men­tre que aquest estiu s'hau­ran de tan­car 1.900 llits d'hos­pi­tal públics; i aquesta set­mana el minis­tre Mon­toro ha exi­git a Cata­lu­nya una reta­llada per al 2016 de 1.500 mili­ons més de des­pesa res­pecte a la d'enguany i el TC –un cop més el TC!– ha dit que Espa­nya no ens ha de pagar els 750 mili­ons com­pro­me­sos amb l'Esta­tut.

I si mirem els nivells d'infra­es­truc­tu­res impres­cin­di­bles per l'eco­no­mia i que pena­lit­zen tots els empre­sa­ris cata­lans, suposo que con­vin­drem que l'espera té un cost insu­por­ta­ble. De fet, l'arti­cle que els comento i que va ser publi­cat a Elsin­gu­lar.cat tanca amb aques­tes parau­les: “si lle­gir aquest arti­cle li ha supo­sat uns qua­tre minuts, 121.000 euros han mar­xat cap a Madrid i no tor­na­ran mai més.”