‘Alea iacta est'

Falta un mes per a la Diada i el nivell d'inscripcions a la Meridiana ja evidencia que, de nou, l'11 de setembre serà un èxit com ho va ser la V de la Diagonal o la cadena humana del 2013. De fet, un tret característic de la història del catalanisme. Els anys 30, el periodista andalús Manuel Chaves Nogales assegurava que “a cap regió d'Espanya se sap el que és l'entusiasme popular si no és a Catalunya”. Segons Chaves Nogales, “aquests sentiments que els catalans exterioritzen d'una manera tan contingent són típicament multitudinaris i, en la mesura del possible, unànimes”. En termes similars s'expressava Gaziel, en aquells anys director de La Vanguardia, però un i altre advertien que aquests moviments no reflectien en realitat un sentit tan unànime de la societat catalana com la seva contundència semblava demostrar. “Cal inventar altres mitjans i altres camins, si volem anar a alguna banda”, advertiria Gaziel.

La Diada marca aquest cop també el començament de la campanya electoral del 27-S. Un camí diferent, sens dubte, però encara no és clar on porta. Les enquestes demostren que, malgrat les reeixides manifestacions dels darrers anys, el resultat serà molt ajustat. Els partidaris que el procés segueixi endavant no es poden permetre cap error. No hi ha marge per a disputes internes ni intercanvi de declaracions. La capacitat de la candidatura de Junts pel Sí per aconseguir atraure el vot sobiranista –inclòs el 39% dels votants d'ICV i el 23,5% de Podem que, segons el CEO, votarien sí en un referèndum– decidirà el resultat. De la seva banda, les formacions contràries a la independència han acabat acceptant implícitament el sentit plebiscitari dels comicis i ara el seu objectiu és aconseguir mobilitzar els votants contraris al procés, essencialment a la circumscripció de Barcelona. Alea iacta est.