‘The green mile' i els trèvols

Fa dos anys Santi Vila va fer una frase impres­si­o­nista: “El cin­turó de ronda de Figue­res és un autèntic cor­re­dor de la mort.” El con­se­ller és home il·lus­trat, amb un excel·lent domini del mot i l'oració, i de la semàntica i la prosòdia; això no li ho poden pas retreure –que no ho fan pas– els seus adver­sa­ris ni els seus detrac­tors. L'exal­calde va for­mu­lar aquesta sentència lla­vors d'uns acci­dents, més greus que els de cos­tum, produïts en aquest escalèstric de deu quilòmetres, i la va dir per quei­xar-se que el minis­teri no té pre­vista l'ampli­ació del vial fins que les gra­no­tes por­tin sabre. En aquell moment va tro­bar-se-li a fal­tar que, acom­pa­nyant el retret, no exigís la gratuïtat de l'auto­pista entre el Pertús i on ja ho és, en aquest moment de Vila­de­muls fins pas­sat Girona. Ara el con­se­ller ha fet una altra frase refe­rida al mateix tema: “No té sen­tit que la nos­tra gent s'esti­gui matant en una car­re­tera naci­o­nal (ai, la nació!) que va en paral·lel a una auto­pista buida, això no ho entén ningú.” Ep!, ara la cosa can­via. Vist que de moment no sem­bla pas que les gra­no­tes es pro­po­sin de cenyir-se arma blanca, Vila pot­ser s'ha desen­ga­nyat del minis­teri de la seva amiga Ana Pas­tor i ha afe­git l'auto­pista per al tall del tele­di­ari. La neces­si­tat de fer aquest tram de franc clama al cel, sobre­tot després de la nota­ble millora que ha repre­sen­tat la gratuïtat del tram gironí i l'ús obli­ga­tori per als cami­ons (gràcies, Bàscara!). Si això passés –la dita gra­ci­o­si­tat– el vell camí ral que­da­ria com una car­re­te­reta caso­lana, pro­vin­cial. I lla­vors no cal­drien trèvols faraònics com els que hom ha pro­gra­mat per als encre­ua­ments de Gar­rigàs-Crei­xell i Pontós. Ara és molt evi­dent que a la car­re­tera de l'Escala no calia per­pe­trar uns acces­sos-sor­ti­des ele­fantíacs per millo­rar la car­re­te­reta que hi havia, resol­dre la cir­cu­lació d'un trist mes a l'any i evi­tar de tra­ves­sar els pobles; van can­viar el biscúter per un autobús, quan amb un Fiat Uno passàvem, més barat, més pràctic i menys emba­fa­dor. I tor­nem-hi: s'han apro­vat i adju­di­cat els trèvols que dèiem, i que cos­ta­ran deu mili­ons d'euros que, pels que s'ho empas­sin, diu que que­da­ran en set, quan, amb el gran trànsit per l'auto­pista, uns sim­ples car­rils d'acce­le­ració, des­ce­le­ració i cen­tral serien sufi­ci­ents. Marta Felip ha dit: “Una via d'un sol car­ril en la prin­ci­pal con­nexió amb França al segle XXI és sor­pre­nent.” Esti­mada Marta, que deia Martí Pol, el segon car­ril ja està fet i és a tocar. Per què Girona sí i Figue­res-Empordà no?