Negror

El tan­ca­ment d'una lli­bre­ria sem­pre és una pèssima notícia cul­tu­ral perquè anun­cia els lli­bres que no es ven­dran, les històries que no es lle­gi­ran, pot­ser fins i tot les rat­lles que ni tan sols s'arri­ba­ran a escriure. Amb el tan­ca­ment d'una lli­bre­ria hi perd el lli­bre­ter –que hi ha dei­xat la pell– però hi per­den també tots els altres pro­ta­go­nis­tes que for­men part d'aquest plaer tren­cadís ano­me­nat lite­ra­tura. La lli­bre­ria Negra y Cri­mi­nal de Bar­ce­lona, espe­ci­a­lit­zada en novel·la negra, policíaca i d'intriga i diri­gida per Paco Cama­rasa i Montse Clavé, abai­xarà la per­si­ana el 3 d'octu­bre després de tretze anys a con­seqüència del “dramàtic” des­cens de les ven­des. Par­lem d'una d'aque­lles lli­bre­ries que, igual que L'Odis­sea a Vila­franca i la Lli­bre­ria 22 a Girona, han sabut fer-se un nom sin­gu­lar en el sem­pre com­pli­cat món del negoci de la lle­tra impresa. Per enten­dre'ns, hi ha lli­bre­ries ges­ti­o­na­des per un depen­dent i n'hi ha de ges­ti­o­na­des per un lli­bre­ter, aquesta figura que Paco Cama­rasa ha pro­jec­tat amb empenta i dig­ni­tat en la Set­mana de Novel·la Negra de Bar­ce­lona, la BCNe­gra, impres­cin­di­ble cita anual per a tots els amants del gènere i per als lec­tors en gene­ral. La notícia del tan­ca­ment d'una lli­bre­ria és segu­ra­ment l'única cosa que un lec­tor no vol­dria lle­gir i reflec­teix de manera con­tun­dent la trista rea­li­tat: el con­sum cul­tu­ral està ferit de mort per culpa de la pira­te­ria, per culpa la fis­ca­li­tat homi­cida i per culpa de les pri­o­ri­tats per­so­nals a l'hora d'admi­nis­trar les cada vegada més migra­des des­pe­ses domèsti­ques. Lle­gim poc i sem­pre que podem ho fem de franc, aquesta és la negror que amenaça un sec­tor en el qual, tal com lamenta Cama­rasa, no fal­ten lec­tors sinó cli­ents. Tens raó, Paco, lle­gir exclu­si­va­ment sense pas­sar per caixa és assas­si­nar les lli­bre­ries i posar al cor­re­dor de la mort els autors.