Dones viatgeres

Després d'un temps de recessió en el sec­tor turístic, s'ha con­fir­mat la recu­pe­ració amb un incre­ment del nom­bre de visi­tants pro­ce­dents tant d'Espa­nya mateix com dels països euro­peus i, en con­seqüència, un aug­ment de les per­noc­ta­ci­ons als hotels així com dels ingres­sos econòmics en tots els ser­veis que en depe­nen. Girona ha esde­vin­gut un any més un pol d'atracció sin­gu­lar i no només una ciu­tat-refugi en dies de pluja a la costa com abans era habi­tual. La gra­vació de la sèrie Joc de trons està aju­dant a acon­se­guir un gran ressò inter­na­ci­o­nal, però la màgia de la ciu­tat antiga, els monu­ments, el burg medi­e­val, tot ple­gat, han estat sem­pre fac­tors deter­mi­nants que han cap­ti­vat en més o menys inten­si­tat un nom­bre crei­xent de visi­tants.

Una expo­sició ins­tal·lada al Museu d'Història ens parla jus­ta­ment d'aquest feno­men del turisme abans del turisme. L'he visi­tat un parell de vega­des i he pen­sat que era una llàstima que em trobés pràcti­ca­ment sol a la sala perquè la mos­tra ens pre­senta, amb foto­gra­fies, pin­tu­res, car­tells i tota mena d'objec­tes de l'època, la interes­sant visió d'unes dones viat­ge­res dels segles XIX i XX que per una o altra raó vin­gue­ren a raure a la ciu­tat dels qua­tre rius. Cer­ta­ment, l'arri­bada dels pri­mers ale­manys fugi­tius de Hit­ler a Tossa de Mar però també el rodatge de Pan­dora varen donar un cert impuls a un turisme encara molt inci­pi­ent, tot i que és a par­tir de l'any 1967, amb la inau­gu­ració de l'aero­port, que es comença a con­so­li­dar la Costa Brava com un destí prin­ci­pal de vacan­ces i, a poc a poc, la ciu­tat de Girona apa­reix en els mapes inter­na­ci­o­nals mal­grat que durant molts anys els guies tan sols la reco­ma­na­ven per aquells dies en què la pluja amenaçava el sol i la platja, que era allò que en rea­li­tat els cli­ents havien con­trac­tat.

Algu­nes dones viat­ge­res varen tenir pro­ble­mes per fer camí i algu­nes fins i tot deci­di­ren posar-se ves­ti­menta d'home, però tot i així no cedien en la seva volun­tat de veure món. Algu­nes varen retra­tar la ciu­tat, d'altres varen trans­me­tre les seves vivències en lli­bres i alguna va tro­bar-hi fonts d'ins­pi­ració per a les seves pin­tu­res. La polo­nesa Mela Muter­milch, que avui té un car­rer dedi­cat al sec­tor Güell, va esta­blir un con­tacte per­llon­gat amb la ciu­tat com a resul­tat del qual varen sor­gir una sèrie de vis­tes pictòriques de gran inten­si­tat i lirisme. Em temo que l'expo­sició ha pas­sat un xic des­a­per­ce­buda però romandrà oberta fins al pro­per diu­menge. Encara hi són a temps.