Opinió

Viure sense tu

Desposseïts

No deixa de generar indignació la recepta que ara apliquen les autoritats hongareses

Tinc Els des­posseïts a les mans. És la pri­mera i dar­rera novel·la de Szilárd Borbély, la gran pro­mesa trun­cada de les lle­tres hon­ga­re­ses, que el 2014 va optar pel suïcidi als 50 anys. El nar­ra­dor a Els des­pos­seits és un nen de 6 anys, que viu als afo­res d'un poble hon­garès a mit­jan segle XX. La seva mirada refà la història fami­liar tot i que “està pro­hi­bit par­lar del pas­sat”. Un avi ferit durant la Pri­mera Guerra Mun­dial, un altre que els rus­sos van enviar a Sibèria després de la segona, avant­pas­sats roma­ne­sos, i això enmig d'una pobresa extrema que fa que no puguin men­jar cada dia. L'acu­rada edició de Peris­copi, amb tra­ducció de Jordi Giné i Imola Niko­lett Szabó, duu a la por­tada la foto­gra­fia d'un nen dins d'un galli­ner, que per bé que sigui de l'arxiu fami­liar del maque­ta­dor Tono Cristòfol, ens remet a la infan­tesa i a les galli­nes que també pas­se­gen per Els des­posseïts. La trobo tot un encert, perquè en aquest dar­rer drama dels refu­gi­ats que sac­seja Europa, els filats i Hon­gria gene­ren tot un altre magma de des­posseïts. És clar que no són com els matei­xos hon­ga­re­sos que no com­bre­ga­ven amb el règim comu­nista, i que pot­ser s'ager­ma­nen amb el pati­ment nos­trat del K.L. Reich d'Amat i Pini­e­lla, però no deixa de gene­rar indig­nació la recepta que ara apli­quen les auto­ri­tats hon­ga­re­ses als refu­gi­ats siri­ans. I donat que sem­bla que en aquesta soci­e­tat d'imat­ges, el que ha aca­bat com­mo­vent minis­tres i soci­e­tats ha estat la del nen de 3 anys Aylan, mort ofe­gat a una platja de Tur­quia, també la foto d'Els des­posseïts com­mou . I per mi s'hi ager­mana. Poder aparèixer a la foto, com l'entre­na­dor sirià a qui una repor­tera va fer la tra­veta, perquè algú altre es mobi­litzi. Fer-te visi­ble en la invi­si­bi­li­tat d'un èxode que acaba fent nosa als estats que ja han vis­cut dra­mes col·lec­tius sem­blants, que llan­cen gasos lacrimògens on ja hi ha llàgrima, que aixe­quen tan­ques i filats on ja hi ha blo­queig i ferida. Des­pos­seir quan no es té res. Cami­nem i callem.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia