Opinió

Rius de sal, metàfora política

La Catalunya futura ha de fer possible la conciliació entre les oportunitats econòmiques i de treball de l'explotació minera i l'exigència irrenunciable de mesures de correcció i regeneració ambientals

Aquest estiu he lle­git un petit lli­bre, que és un com­pendi d'història ambi­en­tal i política, sobre la sali­nit­zació dels rius Car­de­ner i Llo­bre­gat al segle XX. San­ti­ago Goros­tiza, inves­ti­ga­dor a Coïmbra; Jordi Honey-Rosés, pro­fes­sor a la Uni­ver­si­tat de Bri­tish Colum­bia (Van­cou­ver), i Roger Llo­ret, químic i tècnic en matèria d'aigües, han escrit Rius de sal. Una visió històrica de la sali­nit­zació dels rius Llo­bre­gat i Car­de­ner durant el segle XX (Sant Feliu de Llo­bre­gat, Edi­ci­ons del Llo­bre­gat, 2015).

El lli­bre mos­tra com, a par­tir de 1925, l'explo­tació minera de les con­ques de potassa del Car­de­ner i el Llo­bre­gat va gene­rar un xoc d'interes­sos i un con­flicte ambi­en­tal i com, mal­grat els suc­ces­sius intents de tro­bar una solució amb la cons­trucció del canal de sal­mor­res, aquesta infra­es­truc­tura impres­cin­di­ble no va arri­bar fins que, a par­tir de 1980, la Cata­lu­nya autònoma se'n va fer càrrec.

Així, es fa ben evi­dent que, durant prop de sei­xanta anys, l'explo­tació de les mines de sal potàssica va posar en tensió greu les aigües dels rius Car­de­ner i Llo­bre­gat, va gene­rar un impacte físic i visual amb risc afe­git per als rius amb les acu­mu­la­ci­ons de resi­dus dels runams salins, va posar en risc greu i rei­te­rat l'abas­ta­ment d'aigua pota­ble a Bar­ce­lona i va enfron­tar els interes­sos dels regants i dels fabri­cants tèxtils amb els de les soci­e­tats explo­ta­do­res dels jaci­ments.

La tensió dialèctica entre els uns i els altres va cen­trar la polèmica al vol­tant de fins a quin punt es podia esta­blir una relació cau­sal directa entre les explo­ta­ci­ons mine­res i l'ele­vada con­cen­tració de sals a les aigües flu­vi­als. El debat pujat de to no va acla­rir, de forma con­clo­ent, l'estreta relació entre mine­ria i sali­nit­zació fins que els esde­ve­ni­ments de la Guerra Civil no van acre­di­tar una estricta cor­re­lació entre la bai­xada de l'acti­vi­tat extrac­tiva i la bai­xada de les con­cen­tra­ci­ons sali­nes a les aigües dels rius.

Antònia Burés Borràs va plan­te­jar ober­ta­ment el con­flicte amb una denúncia con­tra Minas de Potasa de Suria, SA per adul­te­ració de les aigües del riu amb per­ju­dici per a la seva fàbrica de la colònia Antius, en el curs del Car­de­ner, aigües avall de Súria, l'any 1926. A par­tir d'aquest moment va pujar de to la polèmica amb la impli­cació, en la pro­testa, de la Soci­e­tat Gene­ral d'Aigües de Bar­ce­lona. Fruit de tot ple­gat és, pri­mer, la cre­ació de la Cesall (Comissió per a l'Estudi de la Sali­ni­tat de les Aigües del Riu Llo­bre­gat) el març de 1931, la pro­posta de cons­truir i la cons­trucció de case­tes de con­trol, la de cons­truir embas­sa­ments de regu­lació i, final­ment, i ja amb la Cata­lu­nya autònoma i esta­tutària, la llei d'agost de 1933 refe­rida a la sali­ni­tat de les aigües, i una àmplia mobi­lit­zació social, l'any 1935, amb un míting a Man­resa.

La clau de volta de la solució era el col·lec­tor de sal­mor­res que va pre­veure el pla d'obres públi­ques de 1935, pro­jec­tat i apro­vat el 1936, que final­ment queda entre­ban­cat en un calaix durant la guerra i la post­guerra. El fran­quisme nega vali­desa al pro­jecte de col·lec­tor redac­tat en temps repu­bli­cans, jus­ta­ment per aquest estigma!, i se'n redac­ten suc­ces­si­va­ment de nous els anys 1940, 1953 i 1970, fins que el 1982 la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya l'inclou en el pla de sane­ja­ment com una obra urgent i d'impe­ri­osa neces­si­tat.

La història, que explica el lli­bre, acre­dita que fins que Cata­lu­nya no va tenir capa­ci­tat de decisió pròpia no es va abor­dar la pro­blemàtica de la sali­nit­zació dels rius amb sen­tit modern i pon­de­rat, sense con­des­cendència per a les explo­ta­ci­ons mine­res i amb cri­te­ris d'equi­li­bri entre tots els interes­sos en joc (públics i pri­vats). La Cata­lu­nya futura, la que ha de néixer de les elec­ci­ons de diu­menge pas­sat, ha de fer pos­si­ble la con­ci­li­ació entre les opor­tu­ni­tats econòmiques i de tre­ball de l'explo­tació minera i l'exigència irre­nun­ci­a­ble de mesu­res de cor­recció i rege­ne­ració ambi­en­tals, que han d'asse­gu­rar la qua­li­tat de les aigües i la res­ti­tució dels valors patri­mo­ni­als i del pai­satge, sense haver de tor­nar a espe­rar sei­xanta anys.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia