Canvi de xip

Com que és la pri­mera columna que publico després del 27-S, vol­dria ence­tar-la –amb el perill de resul­tar estúpida­ment obvi– afir­mant que l'inde­pen­den­tisme va acon­se­guir a Cata­lu­nya una històrica victòria. Mai com ara l'inde­pen­den­tisme havia dis­po­sat de majo­ria abso­luta, amb 72 dipu­tats de Junts pel Sí i la CUP. Ho dic perquè no sé si tot­hom, a Espa­nya i a Cata­lu­nya, ho té prou clar. A par­tir d'aquí, l'esce­nari és com­plex. Al meu parer, les parts nego­ci­a­do­res per con­fi­gu­rar govern hau­rien de tenir en compte abans de tot un canvi subs­tan­cial: sigui qui sigui el pre­si­dent, aquest no serà només el govern del pre­si­dent. Sóc par­ti­dari d'apar­car el debat dels noms per cen­trar-lo en com asso­lir l'objec­tiu del procés, que no és cap altre que la cons­ti­tució d'una república cata­lana inde­pen­dent que per­meti dotar de sobi­ra­nia el poble català i millo­rar les con­di­ci­ons de vida dels seus ciu­ta­dans. Però entenc que Junts pel Sí, com a força majo­ritària amb escreix, defensi el seu can­di­dat, Artur Mas. I que la CUP faci valer la seva posició. Ara bé, crec que és impor­tant que quedi clar que cal un canvi de xip. Ni Mas ni qual­se­vol altre can­di­dat a la pre­sidència no pot comp­tar dis­po­sar de les potes­tats pre­si­den­ci­als que les lleis autonòmiques li pre­ser­ven. Seria un error pen­sar que la inves­ti­dura és el pròleg d'un lli­bre per escriure. Aquest cop cap pre­si­dent pot pre­ten­dre nome­nar govern a la seva con­veniència ideològica com va fer la dar­rera legis­la­tura Mas, fins i tot per sobre de l'acord que donava vida a una majo­ria par­la­mentària com la de CiU i ERC. Ni valdrà la geo­me­tria vari­a­ble des­pen­jant-se amb acords com el de Bar­ce­lona World amb el PSC al marge dels socis. Aquest cop el pre­si­dent haurà d'aca­tar un full de ruta, en què per des­comp­tat tindrà incidència com la resta d'actors polítics, però que serà col·lec­tiu, per apli­car el man­dat de les urnes d'un procés cons­ti­tu­ent del nou estat català. Estic con­vençut que si tot­hom és cons­ci­ent de la seva irre­llevància res­pecte a l'objec­tiu de país i aban­dona els apri­o­ris­mes, l'acord serà pos­si­ble. Sigui qui sigui el pre­si­dent.