Coses que mai creuríeu

A l'agost Edim­burg acull una munió de fes­ti­vals inter­na­ci­o­nals, dels quals el fes­ti­val de tea­tre, el Fringe, és el més cone­gut i el que atrau més visi­tants a la ciu­tat. Entre la nodrida oferta cul­tu­ral, però sense ser un far­ci­ment innocu per reom­plir, hi ha el Fes­ti­val Inter­na­ci­o­nal del Lli­bre, que és jus­ta­ment això: un monu­ment dedi­cat al lli­bre, als autors i als lec­tors de totes les edats, on par­ti­ci­pen escrip­tors d'arreu del món, amb pro­pos­tes, debats i actu­a­ci­ons d'allò més diver­ses i lla­mi­ne­res. Durant la segona quin­zena d'agost, l'acti­vi­tat d'aquest fes­ti­val és des­co­mu­nal. Podríem ima­gi­nar que és una bar­rija-bar­reja d'infi­ni­tat d'actes desor­de­nats que facin el pes. Però això ho podríem ima­gi­nar si el fes­ti­val es dugués a terme pels nos­tres verals, en què en oca­si­ons hi ha el cos­tum de mesu­rar les coses a pes: pro­ducció com qui fa boti­far­res i que es vegi, sobre­tot que es vegi; un escrip­tor, fins i tot un peri­o­dista, se'l valora més per la quan­ti­tat de vega­des que apa­reix públi­ca­ment, per si la tieta del cinquè o el Joa­net de cal mecànic l'ha vist per la tele o per la ràdio, que no pas per l'altra cosa. L'altra cosa que hau­ria de ser La Cosa. A l'Edin­burgh Inter­na­ti­o­nal Book Fes­ti­val es va fer un ple abso­lut per escol­tar el peri­o­dista Nick Davies, que va inves­ti­gar i des­co­brir per al The Guar­dian les escol­tes il·legals del set­ma­nari News Of the World, pro­pi­e­tat del mag­nat de la premsa groga Rupert Mur­doch. La carpa, amb gra­des que devien donar cabuda a unes 200 per­so­nes, és pletòrica: res­pira l'expec­ta­tiva d'escol­tar el peri­o­dista. La senyora del meu cos­tat m'explica: “tots els que som aquí som del The Guar­dian, els arti­cles de Nick Davies són boníssims, els coneix?” A aquest peri­o­dista de 62 anys, que ha publi­cat un lli­bre, Hack Attack, sobre l'escàndol de les escol­tes il·legals, el vénen a escol­tar per les seves inves­ti­ga­ci­ons, per allò que ha escrit. El debat és tre­pi­dant i el públic li fa pre­gun­tes inci­si­ves, intel·ligents, sobre el poder del grup Mur­doch, l'esta­blish­ment, l'opinió pública, el peri­o­disme. Nick Davies no en deixa ni una per res­pon­dre i no defuig cap debat, per incòmode que sigui. Hones­te­dat, també, en l'acte públic.