Qui és que desobeeix?

El judici al pre­si­dent Artur Mas i dues con­se­lle­res del seu govern pel procés par­ti­ci­pa­tiu del 9-N mos­tra al meu parer dues evidències: l'insu­por­ta­ble nivell d'ins­tru­men­ta­lit­zació de la justícia a què ha arri­bat el govern espa­nyol i el fet que alguns con­cep­tes sobre la sobi­ra­nia han de pren­dre forma gai­rebé un any després. Men­tre que en el dis­curs públic sobre la nego­ci­ació actual entre Junts pel Sí i la CUP, des­co­nec el diàleg pri­vat, sura cons­tant­ment la paraula deso­bediència, s'oblida que l'eix fona­men­tal de la sobi­ra­nia no es basa a dei­xar de com­plir les lleis, sinó en l'obediència a un con­junt legis­la­tiu que s'arti­cula com a fruit d'un man­dat ciu­tadà expres­sat majo­ritària­ment a les urnes. Òbvi­a­ment, en el marc dels fona­ments inter­na­ci­o­nals de res­pecte als drets humans. Sóc dels que pen­sen que ja va ser un error no obeir la llei de con­sul­tes apro­vada per una immensa majo­ria del Par­la­ment per fer el 9-N. Tot i que puc enten­dre que en aquell moment no hi havia expli­ci­tat l'aval democràtic per la inde­pendència. Però el resul­tat del 27-S és un man­dat que cal imple­men­tar. A par­tir d'aquí, la nego­ci­ació hau­ria de vol­tar, i pot­ser volta, en qui­nes són les lleis a pro­mul­gar pel nou Par­la­ment per obrir el procés cons­ti­tu­ent que desem­bo­qui en la inde­pendència. I el com­promís total de les for­ces polítiques amb l'obediència a aques­tes lleis. Que hi hagi par­tits mino­ri­ta­ris com el PSC, C's i el PP que ja hagin afir­mat que deso­bei­ran les lleis que sor­gei­xin de la volun­tat popu­lar dels cata­lans, siguin qui­nes siguin, i que uti­lit­za­ran un Estat en con­tra d'elles és greu, però no pot ser motiu per incom­plir amb el man­dat democràtic. Són ells, mal­grat haver per­dut les elec­ci­ons, els qui deso­be­ei­xen la ciu­ta­da­nia i les ins­ti­tu­ci­ons cata­la­nes que se sos­te­nen sobre una sòlida majo­ria democràtica. I Cata­lu­nya Sí que es Pot ha de deci­dir si obe­eix la ciu­ta­da­nia o s'ali­nea amb els de la deso­bediència anti­de­mocràtica. La situ­ació és com­plexa, però els prin­ci­pis són prou sen­zills. Que no ens els cap­gi­rin.