Trepitjar moqueta

El càrrec ins­ti­tu­ci­o­nal can­via el tarannà per­so­nal de qui el repre­senta. Per
exem­ple: Ada Colau no és la mateixa amb la vara d'alcalde que l'acti­vista tos­suda que pro­tes­tava pels abu­sos de les hipo­te­ques. De ben segur Carme For­ca­dell voldrà mode­rar el dis­curs des de l'escó de la Pre­sidència del Par­la­ment envers aquell crit con­tun­dent de pre­si­denta de la ANC l'11 de Setem­bre del 2014 pre­gant a Artur Mas que posés les urnes: “Pre­si­dent, posi les urnes”... Són càrrecs de gran vis­to­si­tat pública. Lògic que mode­rin el seu dis­curs per tal de voler acos­tar-se a tot­hom. Sovint aquest fet els allu­nya dels seus acòlits. Els seus fans hi tro­ben allu­nya­ment i poden fins i tot dete­ri­o­rar la relació i esde­ve­nir els seus pit­jors ene­mics. Julio Anguita deia que quan l'alcalde no pot anar al bar del poble per pànic de ser cri­ti­cat ha de dei­xar el càrrec. El con­ser­va­dor francès Jac­ques Chi­rac quan va ser alcalde de París sovint anava a sopar i dor­mir a casa de ciu­ta­dans en difi­cul­tats econòmiques i d'altres que ana­ven sobrats. Quel­com va fer Pas­qual Mara­gall a Bar­ce­lona anant a sopar i dor­mir a cases de bar­ris des­fa­vo­rits quant era alcalde de Bar­ce­lona. Diuen que aque­lles visi­tes ana­ven acom­pa­nya­des “d'un pa sota el braç” que era ben vist i agraït.

“Tre­pit­jar moqueta” té perill. Cal res­guar­dar el pro­to­col del càrrec. Però pot fer allu­nyar de la rea­li­tat. S'explica que Franco va insi­nuar a Duran Farell que el nome­na­ria minis­tre d'Indústria. Fet que no es va pro­duir perquè era català i libe­ral. Amb el rumor, el volun­tariós engi­nyer va pre­pa­rar un equip d'asses­sors per acom­pa­nyar-lo al minis­teri en el “plan del des­ar­ro­llo”. Va ofe­rir a Josep Pla que li portés la comu­ni­cació pels seus bons con­tac­tes amb la premsa de Madrid. Pla no va accep­tar la tasca enco­ma­nada amb l'argu­ment que la veia inútil. L'escrip­tor li va fer una con­tra­o­ferta. S'ofe­ria a anar pels hos­tals i bars a parar l'ore­lla per sen­tir el que es deia i fer-ne un informe. Un bon con­sell –parar l'ore­lla–, Pla va adver­tir que la infor­mació cos­ta­ria uns diners a l'hora de con­vi­dar a whiskies i cafès per fer xer­rar la gent.