Duran i el Delorean

Aquesta set­mana tots els fre­akies han –hem– par­lat d'un dels ani­ver­sa­ris més nostàlgics i espe­rats: el 21 d'octu­bre del 2015. El dia en què Marty McFly, el pro­ta­go­nista de Retorn al futur 2, va pujar al Delo­rean i va viat­jar del 1985 al 2015, con­cre­ta­ment al 21 d'octu­bre. La pel·lícula, que es va estre­nar el 1989, ima­gi­nava un futur amb cot­xes i pati­nets vola­dors, pan­ta­lles de tele­visió de plasma, vide­o­con­ferències, cor­ret­ges que pas­se­ja­ven soles els gos­sos, cinema en 3D, saba­tes que es cor­da­ven soles, jaque­tes que quan es mulla­ven automàtica­ment s'asse­ca­ven, clíniques que et rejo­ve­nien 40 anys, exe­cu­tius que por­ta­ven dues cor­ba­tes i un llarguíssim etcètera. Robert Zemeckis, el pare de la cri­a­tura, va encer­tar algu­nes d'aques­tes pre­dic­ci­ons i altres les va errar. Però si Zemeckis hagués estat català i el Delo­rean un Seat, i en lloc de viat­jar a Hill Valley hagues­sin anat a una ciu­tat cata­lana, segur que tant el 1985 com el 2015 hi hau­rien tro­bat Josep Antoni Duran i Lleida, que aguanta, com pot, el pas del temps, encara que el 20-D podria per­dre el poder que sem­pre ha tin­gut.

El 1979 –per cert, un ser­vi­dor només tenia tres anys– Duran va estre­nar la seva car­rera política a l'Ajun­ta­ment de Lleida i el 1982 ja va ser esco­llit dipu­tat a les Corts. A par­tir d'aquí ha anat pas­sant per la cam­bra cata­lana, la Gene­ra­li­tat, el Congrés i el Par­la­ment Euro­peu, i ha ocu­pat els alts càrrecs orgànics d'Unió i de la fede­ració de CiU. Després de tres dècades d'estar a pri­mera línia, ara li ha arri­bat l'hora de la veri­tat. La prova del cotó, la més com­pli­cada de superar. Duran ha deci­dit no fer cas de la paraula reno­vació i es tor­narà a pre­sen­tar com a cap de llista per a les elec­ci­ons espa­nyo­les. Aquesta vegada, però, no ho farà sota el parai­gua d'una fede­ració forta i con­so­li­dada com ho era CiU, sinó sota el d'Unió, una for­mació que el 27-S va patir una pata­cada monu­men­tal i va que­dar sense repre­sen­tació. S'ha de reconèixer la valen­tia de Duran a l'hora de posar-se al cap­da­vant del pro­jecte, però també és pos­si­ble que si avui el Delo­rean deci­deix fer un viatge fins al 21 de desem­bre del 2015 ja no trobi Duran al Congrés.