La llengua i la Grossa

Volia comen­tar l'anunci de la Grossa des d'un dels punts de vista que pot adop­tar el con­tri­bu­ent, que, al cap i a la fi, és el que paga aquesta i d'altres fes­tes: exac­ta­ment par­la­rem de la irrupció a TV3 de l'exmi­nis­tre de Suárez per fer publi­ci­tat de la lote­ria nada­lenca pro­mo­guda per la Gene­ra­li­tat. Quan un ser­vi­dor era petit –fa més de mig segle, ai las!– d'això que en diem publi­ci­tat la gent en deia pro­pa­ganda; lla­vors hi havia pocs tele­vi­sors, i les fal­ques radiofòniques i els anun­cis dels dia­ris eren això: pro­pa­ganda. Aquells menes­trals i page­sos ana­ven prou encer­tats perquè –ho hem anat veient, sobre­tot després de la gene­ra­lit­zació de les pan­ta­lles domèsti­ques– la publi­ci­tat en té molt, de pro­pa­ganda política, social, psi­cològica... I lingüística: per exem­ple, les molt cata­la­nes Vue­ling, Pro­no­vias, Pan­rico..., per què no ens mar­te­lle­gen amb Voling, Pronúvies, etc.? Tor­nem a l'excon­se­ller de Tar­ra­de­llas. És un home que ha fet ben explícita la seva acti­tud, dei­xem-la en dis­pli­cent, res­pecte al país al qual va adreçada la publi­ci­tat de la rifa de Nadal; i es tracta d'un per­so­natge que, enllà del reci­tat de la falca de la Grossa, en els pro­gra­mes i les entre­vis­tes que l'han fet cone­gut parla una llen­gua abso­lu­ta­ment bas­tar­de­jada, una mena de cata­nyol, la millor via per des­tros­sar l'idi­oma a còpia d'anar-lo con­ver­tint en dia­lecte del cas­tellà (res a veure amb el tan graciós span­glish, bar­reja de dues llengües potents). I aquesta és la imatge que el per­so­nal reté del guru espi­ri­tu­a­lista. Idò, ¿el gran vene­dor de fum és la per­sona idònia per fer publi­ci­tat de la Grossa, la rifa pro­mo­guda per la Gene­ra­li­tat, la ins­ti­tució pública per excel·lència de Cata­lu­nya? La Gene­ra­li­tat ha deci­dit fer pro­ta­go­nista d'un anunci que pretén tenir un gran impacte social a Cata­lu­nya un dels molt dis­cu­tits fenòmens de la mede­cina alter­na­tiva que –i aquest és el fet relle­vant– quan parla en català l'empo­breix, el ridi­cu­litza i el relega a la sub­al­ter­ni­tat res­pecte al cas­tellà. Tenim la família que ens ha tocat i només podem triar els amics; però si els pots s'assem­blen a les olles, les olles també deuen assem­blar-se als pots. Perquè, ves per on, la filla del rei del manual d'auto­a­juda vomita a València dia per altre bilis sobre la llen­gua de Llull, Marc i Metge. Dins i fora de la nació hi ha una mà de famo­sos que no arros­se­guen aquest exem­ple de menys­preu per la llen­gua; per què, doncs, Lote­ries de Cata­lu­nya ha triat un campió del lingüicidi soft? Interès ocult o sim­ple incom­petència?