Opinió

De set en set

El present

La tragèdia intel·lectual més gran d'aquesta època és la impossibilitat d'aclarir el present

Dilluns Espe­ranza Aguirre va negar que Espa­nya hagués par­ti­ci­pat a la guerra de l'Iraq. Pre­gun­tada per l'evidència de la reunió d'Aznar amb Bush i Blair a les Açores per decla­rar aque­lla guerra, Aguirre es va que­dar tan ampla i va dir que “sor­tir en una foto no és cap delicte”. El nega­ci­o­nisme té barra lliure. Un dels objec­tius cul­tu­rals per­ma­nents és el de man­te­nir la memòria històrica. Però la tragèdia intel·lec­tual més gran d'aquesta època és la impos­si­bi­li­tat d'acla­rir el pre­sent. Molts mit­jans de comu­ni­cació, més con­cen­trats a con­ver­tir-se en pam­flet polític que no pas a infor­mar amb rigor, col·labo­ren perquè aquesta cerimònia de la con­fusió sigui pos­si­ble. És el pa nos­tre de cada dia. Un cop explo­tada la foto del cos­set del nen sirià mort a la costa de Tur­quia, els refu­gi­ats que en aquests moments inten­ten arri­bar a Europa a través de pas­sos fron­te­rers molt esquerps i enmig d'un clima cada cop més hos­til, són els grans obli­dats. Encara que les imat­ges evi­denciïn el con­trari, s'imposa com a veri­tat la men­tida que el 6 de febrer del 2014 la Guàrdia Civil no va dis­pa­rar bales de goma con­tra immi­grants inde­fen­sos que neda­ven exhausts per arri­bar a la costa de Ceuta. L'enèsima esce­ni­fi­cació de l'escor­coll a casa dels Pujol-Fer­ru­sola ha ser­vit com a pan­ta­lla per velar la cul­pa­bi­li­tat que l'extre­so­rer del PP, Fran­cisco Cor­rea, assu­mia públi­ca­ment sobre el cobra­ment de comis­si­ons il·legals a empre­sa­ris. C's va ser pro­cla­mat gua­nya­dor de les elec­ci­ons a Cata­lu­nya, i pot dis­si­mu­lar el seu auto­ri­ta­risme des­bor­dant perquè urbi et orbe és beneïda com “a força mode­rada i de progrés”. Un país en què Jordi Évole resulta pre­miadíssim per haver ela­bo­rat l'enèsim docu­men­tal de ficció sobre el 23-F, ja rubrica una tendència malal­tissa a l'ocul­tisme. Tanco aquest arti­cle al cim del turó suau de les magnífiques ruïnes ibèriques d'Ullas­tret, tan qui­e­tes, tan clares en el seu mis­teri, tan asse­qui­bles en la seva con­dició de pas­sat ino­fen­siu.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia