El poder del no

Mireu si va de debò la cosa que ahir vam tor­nar
a veure el pre­si­dent del govern espa­nyol com­pa­rei­xent davant de la premsa –en carn i ossos,
no pas des d'un plasma– i fins i tot res­po­nent a
les pre­gun­tes dels peri­o­dis­tes!

És tan impor­tant el pas que farà el Par­la­ment que
ja té con­seqüències fins i tot abans que s'aprovi la reso­lució. Per exem­ple, unir tots els par­ti­da­ris del no d'una manera diàfana con­tra la inde­pendència cata­lana. Aquells que es pre­sen­ten com la nova política que liqui­darà el bipar­ti­disme cor­ren a reu­nir-se amb els par­tits tra­di­ci­o­nals quan es tracta de man­te­nir a rat­lla els cata­lans. Con­vin­dria que tots els que a casa nos­tra con­ti­nuen somi­ant una oferta de l'Estat, una reforma fede­ral o un acord que per­meti cele­brar un referèndum pren­gues­sin nota de la posició dels qua­tre par­tits que reu­ni­ran més del 80% dels vots en les elec­ci­ons espa­nyo­les. Ho va dir molt clara­ment Mari­ano Rajoy: “Tots estem d'acord en allò que és fona­men­tal, la uni­tat d'Espa­nya, la sobi­ra­nia naci­o­nal indi­vi­si­ble.” Hi estan d'acord tots, Rajoy, Sánchez, Rivera i Igle­sias. Fins i tot aquest últim –el més incòmode amb la reunió amb el pre­si­dent del govern espa­nyol– va dei­xar clar ahir que el Par­la­ment català “no té com­petències” per apro­var una decla­ració com la pro­po­sada per les for­ces sobi­ra­nis­tes. És a dir, que no accepta que la sobi­ra­nia popu­lar dels cata­lans resi­deixi en el Par­la­ment.I ha rei­te­rat que és par­ti­dari de dei­xar-nos opi­nar, però en cap cas deci­dir. Tot ple­gat con­firma que amb Madrid no es podrà nego­ciar res fins que ens situem
en un pla d'igual­tat, d'estat a estat.