Sectaris

La cadena d'atemp­tats de París s'ha vol­gut expli­car amb una sèrie de llocs comuns que no tenen res a veure amb la rea­li­tat. Alguns d'aquests llocs comuns eren una expli­cació fa unes dècades, però ara ja han per­dut tota la seva vigència.

Pri­mer: el que va pas­sar a París no té res a veure amb la misèria. La imatge d'una pobra gent opri­mida que mal­viu a Ori­ent i es revolta no té res a veure amb la rea­li­tat. El que hi ha al dar­rere és un grup limi­tat d'ideòlegs que vol esta­blir el que ells ano­me­nen el cali­fat uni­ver­sal; és a dir, l'extensió de la seva par­ti­cu­lar visió de l'islam a tot el món. Començant pels ter­ri­to­ris que havien for­mat part de l'islam, com ara l'Al-Anda­lus, i que ara són en mans dels kuf­far (infi­dels). Un Al-Anda­lus que arri­bava fins a la població de Nar­bona.

Segon: aques­tes cèl·lules ter­ro­ris­tes en par­ti­cu­lar, i el Daesh en gene­ral, fun­ci­o­nen com a sec­tes. Si es volen des­mun­tar hem de recor­dar com ho vam fer a Occi­dent per posar fi a aquest feno­men tan estès als anys vui­tanta. Les sec­tes eren un arte­facte gràcies al qual el líder o guru s'enri­quia pre­nent les pro­pi­e­tats dels seus segui­dors. Ara el que es pren són les vides. Les dels seus i les dels altres, però l'objec­tiu és el mateix: acon­se­guir el poder en la terra. La solució, doncs, no és fer inver­si­ons ni donar opor­tu­ni­tats en els ter­ri­to­ris on neix el feno­men.

Els sec­ta­ris divi­dei­xen el món en dos: els que són amb mi i els que són en con­tra de mi. En aquest segon grup també inclo­uen els musul­mans, que són la immensa majo­ria, que no els secun­den. Això explica per què 8 de cada 10 vícti­mes de la bru­ta­li­tat dels isla­mis­tes són musul­mans.

Ter­cer: els atemp­tats són ter­ri­tori ado­bat per al cinisme. Al-Assad no pot sor­tir dient que ara sabrem com se sen­ten els siri­ans, quan va ser ell qui va ini­ciar el con­flicte dis­pa­rant con­tra el seu propi poble des­ar­mat. En tot cas, sabrem com se sen­ten els isra­e­li­ans, que abor­den els trans­ports públics amb la por a les armi­lles explo­si­ves. La solució a Europa no pot ser la mateixa, però no obli­dem que per als extre­mis­tes no llui­tar per recu­pe­rar el seu ter­ri­tori, s'ano­meni Al-Anda­lus, Israel o Romiyah (Europa), és una traïció.

La solució? Dei­xar-los sense els dòlars, que és el que bus­quen de debò.