La reacció

Diu que estem en guerra. Si ho diu el pre­si­dent Hollande, no deu que­dar gaire ningú que no ho vegi. Després del que va pas­sar l'11 de setem­bre del 2001, a Europa s'abu­sava de la cap­ci­osa dis­tinció entre actes de guerra i atemp­tats ter­ro­ris­tes, i era habi­tual sen­tir dir que els ame­ri­cans exa­ge­ra­ven i apro­fi­ta­ven l'esde­ve­ni­ment, ben meres­cut d'altra banda –quan­tes vega­des no ho van dir, això–,  per ini­ciar una guerra il·legal, immo­ral i etc. Que dife­rent es veu tot quan les bom­bes escla­ten al cos­tat de casa. Bé, reconèixer que ens estan fent la guerra és un pas enda­vant en la direcció cor­recta, perquè, com deia Albert Camus, ano­me­nar mala­ment les coses és afe­gir desgràcies al món; però hem per­dut unes quan­tes dècades fent veure que no pas­sava, i afir­mant que els nos­tres desit­jos de pau serien sufi­ci­ents per con­tra­res­tar els odis de mig món. No tenir política de defensa mai no ha ser­vit perquè no t'ata­quin, sinó tot el con­trari. Ara fa falta un pas més, el de dei­xar de cul­pa­bi­lit­zar la població euro­pea de tots els mals del món. Ningú no serà capaç de fer res per defen­sar-se si creu que el seu país i la seva gent s'han de dis­sol­dre en el món glo­bal, i que la seva història, els seus cos­tums i els seus valors no merei­xen ser defen­sats. És tota una civi­lit­zació que alguns estan deci­dits a anor­rear –no és pas una qüestió de rei­vin­di­ca­ci­ons con­cre­tes ni se solu­ci­o­narà des­ti­nant par­ti­des pres­su­postàries al pou sense fons del ter­cer món–, i és tota una civi­lit­zació que haurà de fer-se càrrec d'ella mateixa. Les mesu­res excep­ci­o­nals de segu­re­tat que s'hau­ran d'impo­sar, i que no es podran aixe­car fins d'aquí a un parell de gene­ra­ci­ons, són com el dejuni que cal després de dies de men­jar massa. Les soci­e­tats euro­pees, que, per cau­ses que encara no se saben, han vol­gut ser tan per­me­a­bles, tole­rants i aco­lli­do­res, estan començant a veure que hau­ran de pagar les con­seqüències d'haver-hi dei­xat cir­cu­lar les idees i els indi­vi­dus que se n'apro­fi­ten per des­truir-les. Tot això es podia haver evi­tat de bon prin­cipi, ara serà més difícil però no impos­si­ble.