Opinió

La ‘Carta a Amèrica'

Posar conscientment la nostra atenció en les microhistòries de l'Orient Mitjà tal vegada ens ajudi a crear el clima idoni per arribar al moll de l'os del problema

Ja fa uns quants anys que faig lle­gir Ben Laden als meus alum­nes de les assig­na­tu­res de glo­ba­lit­zació. Publi­cada el 2002 en un web isla­mista, la Carta a Amèrica exposa les raons d'Al-Qaida per llui­tar con­tra la civi­lit­zació occi­den­tal, la seva doble moral sobre els drets humans i el suport a les dic­ta­du­res dels països àrabs. Ben Laden fa una crida al gihad i s'auto­pro­posa com a garant d'una democràcia real que repre­senta la volun­tat opri­mida del poble musulmà. M'estal­vio òbvi­a­ment les come­tes de la frase ante­rior. Per al propòsit de la sessió, la Carta ens ser­veix per dis­cu­tir l'impacte de la glo­ba­lit­zació en les iden­ti­tats col·lec­ti­ves.

Amb grups d'alum­nes nom­bro­sos i molt diver­sos un dels avan­tat­ges és que a l'hora de dis­cu­tir de temes iden­ti­ta­ris, cul­tu­rals o rela­ci­o­nats amb la glo­ba­lit­zació, el grup es nodreix de la dis­cussió amb gent de tota mena d'orígens i reli­gi­ons. Les inter­ven­ci­ons més suco­ses en aquest punt, és clar, acos­tu­men a venir dels alum­nes ori­gi­na­ris de països musul­mans. Fa no pas gaire una estu­di­ant mar­ro­quina expres­sava la seva incon­for­mi­tat amb el per­so­natge Ben Laden en tant que cre­ació occi­den­tal i que no repre­senta el parer dels musul­mans. Estadísti­ques en mà no va errada. Un estu­di­ant sau­dita, un altre dia, asse­nya­lava de manera prou agra la seva inco­mo­di­tat amb les imat­ges empra­des en la meva pre­sen­tació: una de la Meca i, cos­tat per cos­tat, l'atemp­tat de les Tor­res Bes­so­nes. L'islam és una religió de pau, afir­mava. Un altre sau­dita atribuïa el feno­men giha­dista a la pobresa. Cap paraula, però, sobre la influència de la ide­o­lo­gia sau­dita, el wah­ha­bisme, en la regió.

La llista de dis­cus­si­ons fabu­lo­ses és força més llarga. En la meva memòria sobre­sur­ten dos estu­di­ants més. Una egípcia de la mino­ria cris­ti­ana copta, poques set­ma­nes després que ISIS deca­pités vint-i-un dels seus mem­bres a Líbia, ens va dei­xar glaçats posant-se del cos­tat “en un 99%” del que es deia a la Carta. O aquell exsol­dat nord-ame­ricà que havia ser­vit qua­tre anys com a ofi­cial de con­train­surgència a l'Iraq: “Recordo quan vaig lle­gir la Carta per pri­mera vegada: Ah! llui­tem con­tra això.” En el seu relat es feia difícil no evo­car la feliç ignorància del pri­mer gover­na­dor nord-ame­ricà a l'Iraq poste­rior a la invasió, Paul Bre­mer; la seva fugida a corre-cuita un any després i el seu reem­plaçament en el càrrec pel sec­tari xiïta Al Maliki. La resta del que ha vin­gut només és un punt i seguit al que així va començar.

Aquests dies que s'amun­te­guen els arti­cles sobre el feno­men giha­dista em fan pen­sar en la importància de posar al cos­tat de les macro­històries, les peti­tes nar­ra­ci­ons indi­vi­du­als fetes tot sovint des del conei­xe­ment o l'experiència directa. La fla­mant premi Nobel de Lite­ra­tura Svet­lana Aleksièvitx, que no em canso de reco­ma­nar, seria un gran exem­ple sobre el poten­cial expli­ca­tiu de la micro­història. L'Europa que ha vis­cut tants anys a rebuf de la ban­dera de la ignorància ges­tada a par­tir del 2003 sobre aquest tema (Bush, Aznar, Blair) hau­ria de reconèixer els seus errors, el seu des­in­terès pas­sat, i fer allò que dóna sen­tit al pro­jecte euro­peu des de la Il·lus­tració enda­vant. Enca­rar tant la mani­fes­tació del pro­blema (la guerra de Síria, l'auge d'ISIS, el suport al giha­disme dins Europa o la política de segu­re­tat comuna) com les seves cau­ses pro­fun­des (la misèria de la regió, la invasió de l'Iraq pri­mer i el seu aban­do­na­ment poste­rior, Israel i la situ­ació als ter­ri­to­ris ocu­pats). Totes dues. Posar cons­ci­ent­ment la nos­tra atenció en les micro­històries de l'Ori­ent Mitjà tal vegada ens ajudi a crear el clima idoni per arri­bar al moll de l'os del pro­blema.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia