Un pam de Mas

A Artur Mas també va enga­nyar-lo el poca cosa de Zapa­tero quan li va pro­me­tre que res­pec­ta­ria l'últim esta­tut. Molts pensàvem que havia après la lliçó. I ha après i n'ha après molt, la veri­tat, però pot­ser aquesta lliçó encara no l'ha recu­pe­rada. Ara, amb la CUP, jo també sóc dels que van pen­sar que ja hi havia acor­dat un pacte entre ells i els de Junts pel Sí. Sí, jo sóc un dels que van arri­bar a pen­sar que tot era un joc que esta­ven fent per dis­si­mu­lar. I sóc dels que van pen­sar que els de la CUP a última hora accep­ta­rien que Artur Mas fos el nos­tre últim pre­si­dent autonòmic. I ara, que aquesta última hora ja ha pas­sat, era també dels que pen­sa­ven que aca­ba­rien accep­tant Artur Mas com a pre­si­dent, a mis­ses dites i a des­hora, i que ens en sor­ti­rem i que els que manen a Madrid no podran fer gaire res per atu­rar-ho. Però, què volen que els digui? Em pre­o­cupa veure que el pre­si­dent en fun­ci­ons Artur Mas s'ha dei­xat enga­nyar una altra vegada per aquells que diuen que són d'esquer­res. ¿Té algun pro­blema espe­cial Artur Mas amb els de l'auto­a­no­me­nada esquerra? Pri­mer van ser els de l'esquerra light i amb dele­gació caso­lana del PSOE. Després, els de l'esquerra més radi­cal de la CUP. Quan toqui, siguin d'esquer­res o fins i tot de dre­tes, em fa por que no l'enga­nyin també els d'Europa. Sí, perquè jo sóc també d'aquells que han cre­gut i que volen pen­sar encara que el camí de la inde­pendència de Cata­lu­nya està més lli­gat del que sem­bla. I sóc dels que pen­sen que, per fer aquest camí, és molt impor­tant tenir com a pre­si­dent algú amb l'experiència i amb les rela­ci­ons que deu tenir Artur Mas. Perquè és així, pre­si­dent, no? Ho tens ben lli­gat? Pensa que altres que han pas­sat a la història molt abans que tu van dei­xar-se enga­nyar tres vega­des. Però tu, pre­si­dent, ja has fet cas del que et deien els millors dels teus con­se­llers? No et refiïs de tu mateix, pre­si­dent, que no aca­bem que­dant amb un pam de nas. O amb un pam de Mas. Quina man­dra haver de tor­nar a començar un altre cop! Perquè d'això sí que no en tinc cap dubte. Hi tor­naríem si no anés bé. Que aquest nos­tre poble sense gaire sen­tit d'estat té una volun­tat impa­ra­ble de voler ser un estat d'Europa.