No hem après res

El símbol de la bom­bo­lla del totxo va ser el Porsche Cayenne. 66.000 euros. Símbol de riquesa. Símbol d'ascens social. Símbol de nou-ric. Símbol d'haver vis­cut per sobre de les nos­tres pos­si­bi­li­tats. Va pun­xar el glo­bus del crèdit, ens vam ado­nar que tot havia sigut molt gro­tesc i ens vam omplir la boca de valors. Vam par­lar d'un altre tipus de vida, menys hedo­nista, més com­pro­mesa. Fins i tot la publi­ci­tat s'hi va adap­tar, bus­cant la lla­gri­meta en el cafè, el banc o la lote­ria. I n'hi va haver que van des­co­brir la política, que era un afer que havien exter­na­lit­zat men­tre un dis­fru­tava de la caseta, l'hor­tet i el cap de set­mana a Lon­dres amb vol de low cost, per car­re­gar totes les cul­pes als governs. Bé. Diu­menge al cinema, abans de començar l'última de Ste­ven Spi­el­berg, van pas­sar un anunci de Porsche. I, aquest cap de set­mana, milers de tot ter­reny han fet cua de Berga a la Cer­da­nya, on hi ha el car­tell de ple. La banca ha tor­nat als pro­duc­tes d'alt risc, diri­gits a cli­ents amb un his­to­rial cre­di­tici pobre. Una gran cadena comer­cial on el Nadal arriba abans d'hora ofe­reix als seus cli­ents mil mili­ons en crèdits per aques­tes dates ple­nes de diu­men­ges oberts, nits de com­pres i diven­dres de des­comp­tes. I l'absen­tisme labo­ral creix per pri­mera vegada en sis anys. Els ciu­ta­dans mar­xem de pont –entre d'altres coses perquè ara ja ningú parla de supri­mir-los per ser més pro­duc­tius– i com­pra­rem més que mai en els últims set anys. Hi ha molta gent que ha per­dut la feina durant tot aquest temps. Però a la que no l'ha per­dut i ha man­tin­gut el poder adqui­si­tiu, és com si ara li hagues­sin dit que s'ha aca­bat la crisi. Si l'eco­no­mia va bé, és una bona notícia per a tots. El que és més pre­o­cu­pant és el temor que tot allò que vam dir que no faríem mai més, hi ha símpto­mes que ho tor­na­rem a fer. I ens obli­da­rem de tot. Inclosa la política. Fins que, quan tot torni a petar, la tor­nem a cul­par de tot.