La palanca

Doneu-me un punt de suport, i mouré el món. Aquesta frase atribuïda a Arquímedes con­densa el prin­cipi de la palanca. Una barra supor­tada sobre un punt fix mul­ti­plica la pressió exer­cida en un extrem i per­met moure grans pesos. Doncs bé, apli­cat a la política, el magnífic punt de suport acon­se­guit per l'inde­pen­den­tisme català és la victòria del 27-S, i la palanca serà el 20-D. Ara només falta la pressió sufi­ci­ent –és a dir, els vots– que per­meti moure el pesat esce­nari auto­no­mista cap a la con­se­cució de la república cata­lana. La immensa importància que tenen, i hau­rien de tenir, per a qual­se­vol inde­pen­den­tista les elec­ci­ons de diu­menge rau en el fet que ens podem tro­bar una palanca excep­ci­o­nal i sense la força necessària per moure el destí del país. Per això és fona­men­tal la victòria de l'inde­pen­den­tisme el 20-D. En con­junt, amb la suma d'Esquerra Repu­bli­cana i Democràcia i Lli­ber­tat, però sobre­tot com a opció indi­vi­dual. En aquest últim cas, la majo­ria d'enques­tes situen la victòria a Cata­lu­nya entre tres opci­ons: ERC, En Comú Podem i Ciu­ta­dans.

En aquest esce­nari, la victòria d'Esquerra rea­fir­ma­ria deci­si­va­ment el camí cap a la república cata­lana i podria supo­sar l'espenta defi­ni­tiva per des­en­ca­llar les nego­ci­a­ci­ons entre Junts pel Sí i la CUP que dona­ria un impuls clau al procés davant una pre­vi­si­ble ines­ta­bi­li­tat política poste­lec­to­ral a Madrid. Que el par­tit inde­pen­den­tista guanyés a Cata­lu­nya neu­tra­lit­za­ria, a més, que l'uni­o­nisme de Ciu­ta­dans acon­seguís la victòria i ter­gi­versés les aspi­ra­ci­ons naci­o­nals dels cata­lans. No ens enga­nyem, el par­tit gua­nya­dor a Cata­lu­nya el 20-D mar­carà el relat, i és la pugna pel pri­mer lloc entre ERC i C's el que serà fona­men­tal a l'hora d'impul­sar o fre­nar el procés per l'estat propi. Les aspi­ra­ci­ons del ter­cer en pugna, En Comú Podem, són legítimes però el seu resul­tat no mar­carà el futur del pro­jecte naci­o­nal català, ja que la seva aposta pel dret a deci­dir va lli­gada a una victòria de Podem a l'Estat que no s'albira, per la qual cosa la victòria d'aquest espai a Cata­lu­nya seria mala­gua­nyada perquè aca­ba­ria en via morta. L'anhel per la república cata­lana s'ho juga tot el 20-D, l'inde­pen­den­tisme ho hau­ria de tenir molt clar.