Uns vots determinants

Cata­lu­nya enca­dena dos diu­men­ges deter­mi­nants. (L'adjec­tiu deter­mi­nant intenta traure força a l'habi­tual històric, que s'ha fet col·loquial en un país
de con­vul­si­ons per­ma­nents com el nos­tre. Qui no
és històric a Cata­lu­nya no és res). Avui les urnes –les urnes útils– rati­fi­quen dues coses. En pri­mer lloc, si l'inde­pen­den­tisme con­ti­nua sent la força majo­ritària, fins i tot con­tra la tendència del vot dit dual, que s'ha man­tin­gut obs­ti­nada en temps històrics (ara no hi
havia manera d'evi­tar-lo). Vint-i-qua­tre dipu­tats de Con­vergència i Esquerra (o d'Esquerra i Con­vergència, en l'ordre que s'estimi més el paci­ent lec­tor) equi­val­dran a la per­sistència en l'anhel de lli­ber­tat. Rati­fi­ca­ran cada 11 de Setem­bre. I si no hi arri­ben, llo­ats siguin els déus i ja n'apren­drem. Sego­na­ment, la votació d'avui pot mar­car un grup par­la­men­tari fort –for­mat pels dos par­tits– que no només es faria sen­tir al Congrés dels Dipu­tats, sinó que també podria deses­ta­bi­lit­zar o esta­bi­lit­zar la majo­ria par­la­mentària espa­nyola. No està mala­ment. Que­dar-se avui a casa és pura inconsciència. Les cri­a­tu­res que ho facin que recor­din quant s'han equi­vo­cat les dar­re­res vega­des. Això és aquest diu­menge. El que ve la magna assem­blea de la CUP deter­mi­narà si fa cas d'Enda­vant o si amb taps, pin­ces
o desem­bus­sa­dor al nas inves­teix Artur Mas. Després d'anys i anys de política muni­ci­pal i qua­tre més al Par­la­ment que van enllu­er­nar mig país, d'ací exac­ta­ment set dies la CUP es farà gran. Ben­vin­guts a la vida!