Refresc i crispetes

El nou argot de la política teo­rit­zada és magnífic. Abans hi havia Esade i Iese, les dites esco­les de nego­cis, que, com tota acti­vi­tat humana gre­mial, va defi­nir aviat una manera pròpia de par­lar. De dis­tan­ciar-se'n. Dels altres. Gràcies a aquesta apor­tació al progrés de la huma­ni­tat vam apren­dre a dir inter­lo­cu­tar i calen­da­rit­zar. Aque­lla gent no par­lava, inter­lo­cu­tava. I pre­nia el calen­dari com a arrel per fabri­car verbs. Molt bé. Ara que ha pas­sat aquesta passa, arri­ben els politòlegs. La nova fauna la defi­neix, la política, com un esce­nari. Tot és esce­nari. I actors. Maredéuse­nyor! Però, ves per on, el nou voca­bu­lari té algun punt de pro­fit. Efec­ti­va­ment, la política pot arri­bar a ser tea­tre. O sai­net. El comitè fede­ral del PSOE que es farà demà a Madrid –on, si no?– pro­met. Hi haurà Pedro Sánchez. Molt solet. Acom­pa­nyat de Miquel Iceta. I ja veu­rem de qui més. Tots els altres el qüesti­o­nen. Alguns, amb el sis­tema habi­tual: la punya­lada. Ahir Felipe González va apu­nya­lar Pedro Sánchez. El vell lleó con­si­dera que el cadell s'equi­voca. Que vol por­tar el PSOE a l'abisme de Pode­mos i dels par­ti­da­ris del desafío, que són els sepa­ra­tis­tes cata­lans. González no s'ho empassa. Ni ell ni Susana Díaz. Això dar­rer és més seriós. Al PSOE mana la fede­ració anda­lusa, gra­ner i almodí del soci­a­lisme espa­nyol. Sánchez suarà demà la can­sa­lada. El comitè fede­ral del PSOE serà un cor­ral de comèdia. Pedro Pac­heca. Atenció a l'esce­nari. I als actors. Refresc i cris­pe­tes, si us plau.