Quixot

Cor­res­pon­sals estran­gers a l'Estat espa­nyol i peri­o­dis­tes que havien tre­ba­llat a l'estran­ger ana­lit­za­ven aquesta set­mana la visió que hi ha a Europa de l'intent d'inves­ti­dura de Pedro Sánchez. Qüesti­o­na­ven la importància que a tot l'Estat s'ha con­ce­dit al pacte PSOE-Ciu­ta­dans, mal­grat ser només un acord de mínims i que no tenia garan­tida la majo­ria i, com era lògic, no ha reei­xit. A l'estran­ger no els interes­sava gaire una entesa que no duia enlloc i tam­poc no n'havien par­lat gaire; Le Monde recor­dava ahir que l'Estat “aprèn a viure pres­cin­dint del govern” perquè el blo­queig es manté tan ferm com abans del debat.

Els pre­si­dents del govern espa­nyol s'havien ele­git nou vega­des en pri­mera volta i només dues en la segona volta. En cap cas s'havia hagut de con­ce­dir una pròrroga per nego­ciar més suports, tal com pas­sarà a par­tir de demà. La inex­periència esta­tal en pac­tes i acords polítics per gover­nar va aca­bar maxi­mit­zant un pacte en què hi havia més pa que for­matge i mol­tes con­tra­dic­ci­ons.

L'agre debat al Congrés no va fer altra cosa que demos­trar-ho. La majo­ria de cor­res­pon­sals estran­gers adver­tien ja fa dies que als estats amb més llarga tra­dició democràtica, no es fa gaire cas dels movi­ments polítics que no sumen prou suport per con­ver­tir-se en rea­li­tat. Els mit­jans inter­na­ci­o­nals expli­ca­ven ahir encara que Sánchez inten­tava més fer-se valer entre els seus que no pas acce­dir a la pre­sidència del govern, i que tota la resta ence­ta­ven la pre­cam­pa­nya. Sen­tint els dis­cur­sos dels grans grups feia aquesta mateixa impressió, i el debat cre­uat i amb inter­rup­ci­ons així ho va con­fir­mar. Inter­ven­ci­ons míting apro­fi­tant que el qui­xot Sánchez s'havia pres­tat a pro­ta­go­nit­zar una inútil inves­ti­dura en forma de molins de vent. La pre­gunta és si després del foc cre­uat, la gran coa­lició PP-PSOE-C's esde­vindrà impos­si­ble, si obli­garà a can­viar de caps de llista, si Sánchez i Igle­sias refa­ran el diàleg, si hi tor­narà a haver elec­ci­ons...

El veí del meu barri i dipu­tat Joan Tardà ja els ho deia: “Em sap greu pels que es que­den, però nosal­tres mar­xem.”