Encara més ‘Ben endins'

Els dies 21 i 22 de febrer del 1991, ara fa un quart de segle, Sopa de Cabra va ofe­rir dos con­certs al Zeleste del car­rer Almogàvers, l'actual Razz­ma­tazz, per gra­var en directe 14 de les 19 cançons del seu ter­cer disc, Ben endins, que Sal­seta Dis­cos va publi­car el 10 de maig del mateix any. Tal com ho remarca l'autor de l'arti­cle de Viquipèdia dedi­cat al disc –publi­cat ara tot just fa una set­mana durant la Viqui­ma­rató orga­nit­zada per la revista Ender­rock a l'Espai Marfà de Girona–, Ben endins va ser el pri­mer disc en directe del rock català i, amb els anys, s'ha con­ver­tit també en el disc més venut de la història del rock en català, que no és el mateix –és més ampli– que el “rock català” entès com el movi­ment nas­cut en la segona mei­tat dels anys vui­tanta, amb Sopa de Cabra com un dels grups cap­da­van­ters. Fa anys que estem amb aques­tes dis­qui­si­ci­ons ter­mi­nològiques –En directe (1978) dels pro­gres­sius Ice­berg seria rock català o fet a Cata­lu­nya, però no “rock català” com a eti­queta– que no ser­vei­xen per a res, però són entre­tin­gu­des, o almenys ho són per a aquells que encara per­dem el temps amb aques­tes coses del rock'n'roll.

La qüestió és que Ben endins és un disc impor­tant. Ho va ser ja lla­vors, perquè aquells dos con­certs van ser la pri­mera gran cons­ta­tació que un grup “de comar­ques” podia tri­om­far a la capi­tal, rea­fir­mada i qua­dru­pli­cada pel gran con­cert que, unes set­ma­nes després, el 14 de juny del 1991, va reu­nir 21.104 espec­ta­dors al Palau Sant Jordi –es va batre el rècord euro­peu de públic en un espai tan­cat– per veure qua­tre grups “de comar­ques”: Els Pets, Sau, Sang­traït i Sopa de Cabra. Ben endins s'afe­gia, a més, a una gran tra­dició del rock, la dels dobles en directe –tot i tenir una cara gra­vada en estudi–, prova de foc per a molts grups, que gene­ral­ment han espe­rat a tenir uns quants dis­cos d'estudi abans de tas­tar aquest for­mat. Sopa de Cabra va deci­dir fer el gran salt en el ter­cer disc, pro­ba­ble­ment perquè els seus dos pri­mers dis­cos –sobre­tot el pri­mer– no reflec­tien prou bé la con­tundència dels seus con­certs. L'aposta va ser arris­cada però va fun­ci­o­nar: Ben endins ja és tot un clàssic, com ho són els Sopa, un grup ben viu a pesar de totes les inter­mitències, i així es va poder cons­ta­tar ahir a la nit en l'ober­tura dels pre­mis Ender­rock, al Tea­tre Muni­ci­pal de Girona.