Solidaritat desbordant

En les pro­pe­res hores l'enti­tat Rebost Soli­dari de Cer­da­nyola car­re­garà a Ter­rassa un tràiler ple de mate­rial per als refu­gi­ats del camp d'Ido­meni . No serà el pri­mer, ja que aquest ja es troba, des de diven­dres, al camp de refu­gi­ats, ara de pre­so­ners, a la fron­tera entre Grècia i Macedònia. I espe­rem que no sigui el dar­rer, si és que la capa­ci­tat logística de l'enti­tat li ho per­met. La cam­pa­nya, amb els suport dels parcs de bom­bers cata­lans, ha tin­gut tant d'èxit que es va haver de dema­nar que es deixés de por­tar mate­rial perquè els parcs ja esta­ven com­ple­ta­ment des­bor­dats. Aquesta mateixa imatge, de locals des­bor­dats pel mate­rial reco­llit per altres enti­tats, s'ha vist aquest dies arreu del país. Cata­lu­nya, el mateix país que, via el seu govern i els seus ajun­ta­ments, reclama poder aco­llir refu­gi­ats ara mateix, demos­tra, com sem­pre, el poten­cial de la seva soci­e­tat civil.

Però aquesta és una tendència gene­ral. Cata­lu­nya hi excel·leix per la seva soci­e­tat civil, pro­ta­go­nista d'altres llui­tes en els eixos soci­als i naci­o­nals que serien motiu d'altres arti­cles, però no es troba sola. O no és un esforç ingent que un país com ara el Líban, amb qua­tre mili­ons d'habi­tants, hagi aco­llit ja un milió de des­plaçats de les guer­res a l'Iraq i Síria? I el mateix passa a Ale­ma­nya. Sí, és cert, hi ha un auge de la ultra­dreta i hi ha una pola­rit­zació de posi­ci­ons, però els ale­manys han aco­llit un milió de per­so­nes i cer­quen les millors fórmu­les perquè la seva inte­gració pugui ser real. I des de la llu­nya­nia i, cer­ta­ment, des de l'anàlisi freda dels resul­tats de les dar­re­res elec­ci­ons a Ale­ma­nya o a Suècia, pot sem­blar que Europa és un búnquer anti­re­fu­gi­ats. I això no és així. Almenys no és així des de la gent del car­rer. Altra cosa és el ver­go­nyant paper dels gover­nants dels dife­rents països –no pas d'Europa perquè no hi ha un govern euro­peu– con­trac­tant un pinxo com Tur­quia, que retorna els refu­gi­ats a la fron­tera siri­ana –quan no dis­para con­tra ells– per fer-li la feina bruta.