100 dies d'un govern clau

S'hi pot estar a favor o en con­tra. Però el que és inne­ga­ble, si no s'exer­ceix par­ti­disme, és que demà quan es com­plei­xin els 100 dies del govern Puig­de­mont-Jun­que­ras es podrà par­lar -vist el desori i des­go­vern que regna a a Madrid- de l'evi­dent encert polític del pacte JxSí i la CUP in extre­mis que ha permès estruc­tu­rar a Cata­lu­nya un govern esta­ble que fa via en el marc del procés cons­ti­tu­ent cap a la República cata­lana. Que el pre­si­dent Puig­de­mont pre­senti avui el pla de govern i tot just demà es vegi amb un Mari­ano Rajoy pre­si­dent immo­bi­lista en fun­ci­ons és la con­tra­po­sició evi­dent que indica l'encert inde­pen­den­tista: un exe­cu­tiu Puig­de­mont-Jun­que­ras amb tots els ets i uts i legi­ti­mi­tat per les urnes del 27-S, les més par­ti­ci­pa­des de la història i amb un man­dat democràtic clar, que dia­loga amb tot­hom, socis o adver­sa­ris, polítics o soci­e­tat civil. Ver­sus un govern Rajoy en fun­ci­ons tan­cat en ell mateix, afer­rat a la Mon­cloa, incapaç de par­lar de res i amb ningú. Crec que tres són el punts clau d'aquests 100 dies de govern a la Gene­ra­li­tat: pri­mer, posar el focus en la lluita con­tra les for­tes desi­gual­tats soci­als mal­grat encara no tenir les eines necessàries a l'abast: el pla de xoc social, els acords del debat al Par­la­ment sobre la pobresa o els plans de millora del sis­tema sani­tari del con­se­ller Comín en són tres exem­ples. Segon, la cons­trucció d'estruc­tu­res d'estat, i entre elles cal des­ta­car la impres­cin­di­ble Agència Tri­butària pròpia que ara, final­ment, està aga­fant velo­ci­tat de cre­uer en la seva con­for­mació. No hi haurà inde­pendència sense la Hisenda. I ter­cer, el des­ple­ga­ment inter­na­ci­o­nal que prin­ci­pal­ment desen­vo­lu­pen el pre­si­dent Puig­de­mont, el vice­pre­si­dent Jun­que­ras i el con­se­ller Romeva. El dar­rer viatge dels últims a Itàlia n'és un expo­nent. Toca reblar el clau con­so­li­dant la reac­ti­vació econòmica i la rege­ne­ració democràtica, però par­lem dels cent dies d'un govern que va estar a un sos­pir de no exis­tir. No ho obli­dem.