La igualtat és per desnonar

A la vice­pre­si­denta Sáenz de San­ta­maría, sense par­lar clar, les coses impor­tants se li ente­nen per­fec­ta­ment. Quan va dir que la part de llei 24/2015 d'emergència habi­ta­ci­o­nal i pobresa energètica que el govern espa­nyol va impug­nar davant el Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal per­se­guia garan­tir la igual­tat, es refe­ria òbvi­a­ment al fet que a l'Estat espa­nyol s'ha de poder des­no­nar per igual arreu. La igual­tat a pre­ser­var és la dels bancs, que no poden tenir a Cata­lu­nya obli­ga­ci­ons que evi­tin el drama social de mol­tes famílies, que no tenen en altres llocs de l'Estat. La con­clusió per a la molta gent, col·lec­tius i ins­ti­tu­ci­ons que llui­ten a Cata­lu­nya per la soli­da­ri­tat i con­tra la pobresa hau­ria de ser evi­dent, si una cons­ti­tució ens pro­hi­beix ser-ho és que toca can­viar de cons­ti­tució. Que el PP té la prin­ci­pal res­pon­sa­bi­li­tat és una evidència. Però també ho és que el pro­blema és estruc­tu­ral. Ahir hi va haver una res­posta de país a Cata­lu­nya davant l'agressió del TC. Amb el suport de la immensa majo­ria de par­tits i ins­ti­tu­ci­ons. Però no hem vist ni una sola ini­ci­a­tiva de pes a la resta de l'Estat sobre el tema. Sim­ple­ment perquè la sus­pesa és una llei cata­lana. A hores d'ara el com­promís per reti­rar tots aquests recur­sos davant el TC que atemp­ten con­tra els drets soci­als o els drets democràtics de la ciu­ta­da­nia cata­lana hau­ria de ser un punt inne­go­ci­a­ble per a qual­se­vol acord de govern poste­lec­to­ral. Però això no pas­sarà, perquè el procés català ha tren­cat la dinàmica dels grans interes­sos cre­ats que ara tenen en el naci­o­na­lisme espa­nyol l'ariet per a la seva pre­ser­vació. I l'única opció és saber fins on està deci­dit a arri­bar tot­hom a casa nos­tra, des dels par­tits fins a la soci­e­tat civil, es digui ANC o PAH, per defen­sar l'únic que és sagrat, que són els drets de la gent. De veri­tat i des del fons. D'això se'n diu una república que pugui apro­var una llei com la 24/2015, que va ser impul­sada per la gent i per a la gent, sense que sigui sus­pesa a 600 quilòmetres de distància.