Urgència amb comptagotes

Al març en van arri­bar a l'Estat espa­nyol divuit. Dimarts, vint, i ahir, dime­cres, vint-i-dos. En total sumen 60. Aquest és, a hores d'ara, el nom­bre de refu­gi­ats arri­bats a l'Estat espa­nyol en vir­tut dels acords adop­tats per la Unió Euro­pea el setem­bre de l'any pas­sat. La pre­visió amb què tre­ba­lla el govern espa­nyol és que a finals de juny la xifra arribi a 600. Si es manté aquest flux, d'aquí a deu anys s'asso­lirà la xifra pac­tada, que pri­mer eren 16.000 i ara s'ha que­dat en prop d'11.000. Res a dir, si no fos que es trac­tava der fer-ho en només dos anys. I això indigna, indigna quan sents Mari­ano Rajoy omplir-se la boca sobre el com­promís del govern espa­nyol envers els refu­gi­ats, quan el nom­bre de per­so­nes que arri­ben és anecdòtic. I la indig­nació va in cres­cendo quan es com­pro­ven les dife­rents velo­ci­tats que hi ha a l'hora de mobi­lit­zar-se per resol­dre aquesta crisi huma­nitària. Men­tre que hi ha qui posa la cin­quena per mun­tar un dis­po­si­tiu d'aco­llida en poques set­ma­nes, altres sem­bla que han optat per posar la marxa enrere i dei­xar pas­sar els dies en espera del que facin els governs més direc­ta­ment afec­tats per la crisi –Grècia i Itàlia–, des­bor­dats per la situ­ació.

El govern i els ajun­ta­ments, amb la soci­e­tat civil al dar­rere, han ofert a l'exe­cu­tiu espa­nyol, pri­mer, i a la Comissió Euro­pea, després, la seva dis­po­ni­bi­li­tat per aco­llir fins a 4.500 per­so­nes, ofe­ri­ments que malau­ra­da­ment han cai­gut en sac fora­dat. Que la burocràcia endar­re­reix els expe­di­ents, segur. Però, tants i tants mesos? En qüesti­ons com aques­tes, en què han de pre­val­dre els drets i el benes­tar de les per­so­nes, cal­dria actuar amb la màxima eficiència. És una urgència huma­nitària, i ara per ara els governs euro­peus i també la Comissió Euro­pea el que han demos­trat és la seva supina ine­ficàcia i falta de sen­si­bi­li­tat. I men­tres­tant, milers i milers de per­so­nes espe­ren tan­ca­des en camps de con­tenció a Grècia, Tur­quia i Itàlia, i d'altres inten­ten encara arri­bar per mar a una Europa que no sap què fer amb ells.