A l'inrevés

Fernández Díaz es sor­pre­nia del següent: “Que es gra­ves­sin unes con­ver­ses de fa dos anys, i que ara sur­tin esbi­ai­xa­des, des­con­tex­tu­a­lit­za­des i edi­ta­des.” Deia que no ho ente­nia i afe­gia: “És el món a l'inrevés.”

Hi ha molts aspec­tes de la ja famosa con­versa entre el minis­tre i Daniel de Alfonso que exal­ten la consciència del demòcrata. “Des­tros­sar la sani­tat”, com diu el de l'Ofi­cina Anti­frau, i van­tar-se'n pot­ser és la més greu, la més insul­tant, la que ens parla amb més inten­si­tat d'una estratègia sense mira­ments. No dema­nem pas que el polític ser­veixi el ciu­tadà (això sem­bla massa ago­sa­rat) sinó que, almenys, no mal­meti les seves expec­ta­ti­ves de vida. ¿Què coi vol dir sen­tir-se satis­fet d'haver “des­tros­sat” la sani­tat? ¿Es pot ser més mesquí? També podríem par­lar de l'interès malsà a demo­lir una ide­o­lo­gia política a par­tir de la uti­lit­zació d'ins­tru­ments poli­ci­als i para­po­li­ci­als per cons­truir unes pro­ves que, si no exis­tei­xen, s'han de crear. El des­fici per tro­bar brutícia no s'adiu amb la idea de ser un braç exe­cu­tor de la llei sinó que es genera a par­tir de la idea de la brutícia. Pri­mer, l'objec­tiu: l'infrac­tor ha de ser aquest. Després, les pro­ves: si l'infrac­tor ha de ser aquest, senyal que ha comès algun delicte. Tro­bem-lo. No importa que hi hagi un delicte sinó que hi ha d'haver un delicte (¿i si és inven­tat, què? no passa res) que jus­ti­fi­qui la inten­ci­o­na­li­tat de l'acte.

I tan­ma­teix, els argu­ments defen­sius de Fernández-Díaz, amb un to fat­xenda i de colo­ració mafi­osa, es basen a asse­gu­rar que és un “món a l'inrevés”. ¿Què vol dir? ¿Que el món nor­mal, allà on pas­sen les coses nor­mals que han de pas­sar perquè toca que pas­sin és el món on el minis­tre de l'Inte­rior sí que grava con­ver­ses de fa dos anys, i les treu quan li convé, encara que siguin esbi­ai­xa­des, des­con­tex­tu­a­lit­za­des i edi­ta­des? Més enllà de la indig­nació que genera tot ple­gat, més enllà de la ràbia democràtica, el mis­satge és aquest: el minis­tre és tan sapas­tre que s'incri­mina jus­ta­ment quan es defensa.