Uns resultats clars i catalans

Pot sem­blar una para­doxa, però si bé l'aritmètica elec­to­ral del 26-J manté la incer­tesa sobre la gover­na­bi­li­tat de l'Estat, no es pot dir que no hi hagi lec­tu­res clares i evi­dents sobre els resul­tats. La pri­mera és que l'àmplia victòria del PP demos­tra que és incom­bus­ti­ble enfront la cor­rupció i les reta­lla­des soci­als i de drets. I que el PSOE manté la segona posició refer­mant el bipar­ti­disme. Però en canvi, aquests par­tits són mar­gi­nals a Cata­lu­nya i el País Basc. D'això se'n diu dife­ren­ci­ació naci­o­nal. Al nos­tre país, el 26-J rea­firma l'existència d'un espai sobi­ra­nista immen­sa­ment majo­ri­tari for­mat per En Comú Podem, ERC i CDC que si tot­hom és fidel al seu pro­grama per­fila clara­ment Cata­lu­nya com un sub­jecte polític per deci­dir el seu futur. Un sobi­ra­nisme en què la victòria d'ECP i el crei­xe­ment d'ERC con­firma el viratge cap a l'esquerra. I també que l'inde­pen­den­tisme es manté ferm amb una CDC que esquiva els augu­ris de la des­feta i una ERC que creix de forma sos­tin­guda arreu. Des del meu punt de vista, el fracàs d'Units Podem com a força trans­for­ma­dora de l'Estat espa­nyol vin­cula els dos esce­na­ris cata­lans entre­cre­uats: sobi­ra­nisme i inde­pen­den­tisme. En Comú Podem ara ha de deci­dir si vol fer rea­li­tat els ide­als que han for­jat la seva cre­ació: tenir un país on no governi un PP pro­fun­da­ment auto­ri­tari i con­trari als interes­sos gene­rals, un país de pro­fund calat democràtic, on els ins­tru­ments d'estat es puguin posar al ser­vei de millo­rar la vida de la gent, i tran­si­tar per un procés cons­ti­tu­ent que tren­qui el cade­nat del 78 i per­meti des­em­pa­lle­gar-nos del subs­trat fran­quista que encara impregna l'Estat. En Comú Podem ha gua­nyat les elec­ci­ons gene­rals, però si vol gua­nyar els ide­als pels quals es va fun­dar no pot tar­dar a sumar-se al procés cons­ti­tu­ent de la República cata­lana. Renun­ciar a aquests ide­als per sot­me­ti­ment a un somni espa­nyol irre­a­lit­za­ble seria un error històric que con­dem­na­ria els de sem­pre, la ciu­ta­da­nia més feble del nos­tre país.