Moviments velats

L'actu­a­li­tat política ofe­reix cada dia alli­pe­bre a dis­creció. Hi ha tants punts cap a on mirar, que l'estra­bisme s'escam­parà entre les noves gene­ra­ci­ons. Ara és Madrid la ciu­tat de l'ale­gria on passa de tot i no acaba de pas­sar res. Però a Bar­ce­lona hi ha movi­ments tel·lúrics que dei­xen senyals ben visi­bles. Junts pel Sí i la CUP estan inten­tant aca­bar la legis­la­tura sense pren­dre mal. Car­les Puig­de­mont, per tant, ha de gua­nyar la qüestió de con­fiança que ell mateix es va impo­sar quan el govern va per­dre el debat pres­su­pos­tari. Però no n'hi ha prou gua­nyant-la. Ni de bon tros. Si només fos això, tot ja s'hau­ria encar­ri­lat, perquè la CUP ja ha anun­ciat que li dona­ran el suport que demana. Si Puig­de­mont la supera, però l'endemà el Par­la­ment rebutja els pres­su­pos­tos del 2017, la con­fiança no haurà ser­vit de res. Com diuen els qui encara par­len com s'hau­ria de par­lar, ací tot el món és molt hon­rat però la manta no apa­reix. La nego­ci­ació entre Junts pel Sí i la CUP, doncs, ha de ser amb una intenció tri­ple. En pri­mer lloc, asse­gu­rar-se la con­tinuïtat del pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat; després, pac­tar uns pres­su­pos­tos que per­me­tin superar els 18 mesos acor­dats amb solvència, i, final­ment, arri­bar al con­sens en un punt deter­mi­nant: com arri­bar al final de legis­la­tura reforçant el procés sobi­ra­nista. Alguns movi­ments, com ara l'acord en la comissió del procés cons­ti­tu­ent, indi­quen que tot va bé. Però no se sap mai. Cor­ro­sius? Senyora, nosal­tres con­tra nosal­tres som àcid clorhídric!