Notaris del canvi climàtic

Els lle­nya­tai­res són els millors nota­ris del canvi climàtic.
“No sé per què encara ve gent a com­prar-me lle­nya si ja mai més farà fred”, diu amb iro­nia resig­nada un d'aquests homes que encara con­serva l'ofici men­tre tu car­re­gues el cotxe amb les soques que t'aju­da­ran a pas­sar l'hivern. Estàvem entre­tin­guts amb les ame­na­ces ter­ro­ris­tes i amb les con­seqüències del sobre­di­men­si­o­nat flash­mob de Platja d'Aro i el foc ens ha recor­dat que ell és l'ene­mic més perillós dels nos­tres estius. Fa temps que els bos­cos estan sot­me­sos a un aban­do­na­ment amenaçador i l'embar­dis­sada ha adqui­rit pro­por­ci­ons tan gegan­ti­nes que ja és impos­si­ble d'estas­sar. D'aquesta manera només és qüestió de sort que un any més puguem man­te­nir la massa fores­tal a recés de les fla­mes, sovint inten­ci­o­na­des o pro­ducte d'algun capsi­grany negli­gent. Anys enrere, quan la Gene­ra­li­tat va començar a des­ple­gar el seu eficaç ser­vei d'extinció amb helicòpters que havien ser­vit al Viet­nam, els pro­fes­si­o­nals acos­tu­ma­ven a impe­dir als page­sos que assu­mis­sin cap ini­ci­a­tiva a l'hora d'enfron­tar-se a un incendi amb l'argu­ment que podien fer més mal que bé. Afor­tu­na­da­ment s'ha aca­bat impo­sant el seny i hem après que ben coor­di­nats tots podem sumar. Per això, arran dels focs que enguany ja han afec­tat dife­rents comar­ques cata­la­nes hem pogut sen­tir com el con­se­ller de l'Inte­rior agraïa la tasca als bom­bers però també la col·labo­ració dels page­sos que havien posat en risc la seva maquinària per aju­dar a fer opor­tuns talla­focs. També hem après a nete­jar la brossa de les urba­nit­za­ci­ons temerària­ment cons­truïdes dins dels bos­cos, a cons­ci­en­ciar les noves gene­ra­ci­ons del preu que es paga si juguem amb foc, a redac­tar i a tenir a punt plans d'emergència que faci­li­tin la feina en cas de neces­si­tat... Això sí, només falta endu­rir la nor­ma­tiva per impe­dir que els espe­cu­la­dors del totxo edi­fi­quin noves for­tu­nes damunt les cen­dres de la fronda devas­tada.