El lector escriu

Destrossant el català…

Se m'ha cai­gut. S'ha cai­gut. M'he cai­gut. Te vas caure”. Però això què és?

Cada vegada que sento una expressió d'aques­tes és com si em ven­tes­sin un cla­te­llot a les ore­lles. M'arriba a fer mal, un mal físic i un mal d'espe­rit.

I és que veig un rela­xa­ment gene­ral que, si no hi posem remei, no tindrà atu­ra­dor. I això m'amoïna.

Però el més greu és que d'un temps ençà no ho sento només a Bar­ce­lona, ni de boca de cas­te­lla­no­par­lants o immi­grants: ho sento de boca de cata­la­no­par­lants. I això m'esgar­rifa!

Una cosa és quan algú no domina una llen­gua perquè l'està apre­nent o perquè no és el seu llen­guatge habi­tual. I una altra és que qui parla el català en faci tra­duc­ci­ons lite­rals del cas­tellà. No anem bé.

La Norma deia que “el català és cosa de tots”. Evi­dent­ment, perquè per més Werts, per més Bauzás, per més Fabras, i per més... que hi hagi, per més senye­res i este­la­des que pen­gem, si qui hau­ria d'emprar la llen­gua cata­lana no s'esforça per fer-ho cor­rec­ta­ment, ja podem ple­gar. Se'ns gira molta feina! Oi que m'ente­nen?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia