Autoritaris

Tenim el 2015 com qui diu a tocar dels dits i, com vostès poden intuir, serà un període tant o més impor­tant que l'any que ara està a punt d'aca­bar per defi­nir el que ha de ser el nos­tre país.

A Espa­nya con­ti­nuarà havent-hi ner­vis, i no tant pels cata­lans, sinó per Podem. El Par­tit Popu­lar no entén com és que aquesta nova orga­nit­zació no para de gua­nyar posi­ci­ons en les enques­tes, mal­grat la cam­pa­nya de des­pres­tigi en marxa des de fa mesos. Però és la mateixa cam­pa­nya la que explica per què aquest movi­ment està en auge. En pri­mer lloc, n'hi ha prou que algú del govern espa­nyol o algun dels seus acòlits del clan de la caverna en par­lin mala­ment perquè la gent encara s'escolti més Pablo Igle­sias. Au, va. Vagin a dir-li a un pare de família d'Espa­nya, que ha per­dut la feina i la casa, i que depèn dels ser­veis soci­als per donar men­jar als seus, que, quan arri­bin les elec­ci­ons, no voti Podem perquè sinó serà el caos i aca­ba­rem com a Veneçuela. Tenen, doncs, mala peça al teler. Perquè, és clar, sus­pen­dre les elec­ci­ons espa­nyo­les no ho poden fer. Crec.

Amb nosal­tres encara ho tenen pit­jor. Ens ame­na­cen amb sus­pen­dre l'auto­no­mia amb un arti­cle de la Cons­ti­tució, el 155, que és força ambigu. I per­me­tin-me ara que rigui, perquè l'auto­no­mia ja la tenim, de fet, sus­pesa. Depe­nem finan­ce­ra­ment de Madrid per tot. I cada cop que neces­si­tem diners per qua­drar unes xifres ens donen, amb posat de per­do­na­vi­des, aquells que nosal­tres ja els hi hem avançat. Ens sal­ven els comp­tes amb els nos­tres diners. És així de trist.

Som en un cicle elec­to­ral. Els cata­lans serem cri­dats a votar i, per mol­tes vol­tes que hi donin des de Madrid, no ens podran atu­rar. No, sense que­dar en evidència a Europa i al món. No, sense treure's la careta de demòcra­tes exem­plars dar­rere la qual, sovint, hi ha post­fran­quis­tes auto­ri­ta­ris.