Parelles

Hi ha coses, em diu un amic, que són impro­ba­bles però que tenen mol­tes pos­si­bi­li­tats de pas­sar. Jo, com els pas­sa­ria als catorze lec­tors d'aquesta columna, vaig que­dar parat. L'afir­mació sem­blava un con­tra­sen­tit, però el meu inter­lo­cu­tor em va asse­gu­rar que pen­sar d'aquesta manera forma part d'allò que, en la política cata­lana, se n'ha dit “entrar en ter­reny des­co­ne­gut”. Aquell mateix dia em vaig tro­bar a la por­tada d'aquest diari un titu­lar sen­sa­ci­o­nal tot i que con­te­nia una para­doxa sem­blant. L'endemà de la con­ferència del senyor Jun­que­ras d'ERC, la nos­tra por­tada
deia: “Uni­tat per sepa­rat”. Exacte, vaig pen­sar, una altra para­doxa, una altra con­seqüència de tran­si­tar per ter­renys des­co­ne­guts. Quan el titu­lar és bo es menja la notícia, esdevé la notícia mateixa. Els nino­tai­res, els foto­pe­ri­o­dis­tes o els redac­tors de titu­lars són, a vega­des, capaços de des­til·lar l'essència d'una infor­mació amb més pene­tració i pre­cisió que els ana­lis­tes més sabe­ruts. O sigui, doncs, que hi pot haver uni­tat per sepa­rat. I jo encara diria més: les uni­ons que valen la pena són les que pres­su­po­sen la inde­pendència (no la dependència) dels ele­ments que la com­po­nen. Pot­ser per això la llen­gua anglesa té dues parau­les dife­rents per expres­sar el con­cepte de “pare­lla”. Quan es tracta d'objec­tes que només fun­ci­o­nen apa­re­llats es diu pair (per
exem­ple, si es parla de mit­jons o de guants es diu a pair of socks, a pair of glo­ves). En canvi quan es parla de pomes o de pare­lles huma­nes la paraula és dife­rent: cou­ple. Vol dir que les per­so­nes for­men cou­ples i no pas pairs perquè la unió entre dues per­so­nes és, per defi­nició, sepa­ra­ble (i que em per­doni el sant pare i els par­ti­da­ris de l'indis­so­lu­ble sagra­ment del matri­moni). Com que l'home és l'únic ani­mal que enso­pega dues vega­des amb la mateixa pedra, un actor d'aquests mul­ti­ca­sats de Hollywood argu­men­tava que només ho feia per no fer “el mateix error una sola vegada”. Les uni­ons, a la vida i a la política, sem­blen més ober­tes que mai a múlti­ples vari­a­bles.