No perdonarem la falta d'acord

Fa ja gai­rebé dues set­ma­nes (i dues con­ferències) que estem entre­tin­guts amb dis­cus­si­ons estèrils sobre detalls secun­da­ris. Un cop més, hom cau en el mateix error de menys­te­nir la força del poble català. Sem­pre és igual. Per la Cadena Humana, que no arri­baríem a cobrir tot el ter­ri­tori. Per la Via Cata­lana, que no en seríem prou. Pel 9-N, que la gent no es mobi­lit­za­ria. Ara el man­tra és que no asso­li­rem la majo­ria en unes elec­ci­ons ple­bis­citàries si anem junts, o si anem sepa­rats, segons qui ho defensi. A veure si ho ente­nen: una majo­ria sòlida de cata­lans volem votar inde­pendència i que aquesta inde­pendència es faci efec­tiva aviat. Si hem d'anar a votar una llista unitària, ho farem. Si hem d'anar a votar llis­tes sepa­ra­des, ho farem. Si hem d'anar a votar en calçotets, ho farem. I gua­nya­rem per majo­ria abso­luta. No tor­neu a posar en dubte la capa­ci­tat del poble català. És hora de posar les car­tes sobre la taula. Hi ha un líder que després de tren­car-se la cara per tirar enda­vant el procés durant els dar­rers anys, no vol con­vo­car elec­ci­ons per per­dre-les. Ho ente­nem. Hi ha un altre líder que després de 70 anys sense gua­nyar unes elec­ci­ons al Par­la­ment, ho veu a tocar i no vol renun­ciar-hi. Ho ente­nem. Però el que no ente­nem és que l'asso­li­ment de la inde­pendència no passi a davant. El moment és ara, abans que la dinàmica elec­to­ral espa­nyola embo­li­qui la troca de forma irre­pa­ra­ble. Si no hi ha acord, no us ho per­do­na­rem mai.