Les dues doctrines

La fis­ca­lia, l'advo­ca­cia, el govern i la maquinària sen­cera i activa de l'Estat han dema­nat al jutge José Cas­tro que no inculpi la infanta Cris­tina en el cas que ha cai­gut com una llosa romana sobre Iñaki Urdan­ga­rin, Diego Tor­res i Jaume Matas. Con­tra l'acció popu­lar que encarna la tropa tan poc popu­lar de Manos Lim­pias. Va que­dar clar, des del començament de la trama Nóos, que una cosa és l'acció de magis­trats des­ca­rats –des­ca­rats per al PP– i una altra de ben dife­rent els interes­sos i els com­pro­mi­sos de l'Estat del benes­tar d'alguns. Queda clar, també, per si algú en tenia cap dubte, que l'Estat del benes­tar d'alguns es pre­o­cupa exac­ta­ment per aquests alguns, encara que dar­re­ra­ment el govern s'ha hagut d'embei­nar les ganes a l'hora de con­ce­dir indults. Tal pre­o­cu­pació, en el cas Nóos, ha hagut de dis­fres­sar la defensa de la infanta Cris­tina apel·lant a la deno­mi­nada doc­trina Botín. Aquesta fe jurídica va rebut­jar l'acu­sació popu­lar i va per­me­tre que el mag­nat de les finan­ces s'escapés de la presó per un delicte fis­cal que arri­bava fins als 2.000 mili­ons d'euros. Però, de doc­tri­nes, n'hi ha més, com ara la deno­mi­nada Atutxa, on l'acu­sació par­ti­cu­lar sí que va ser accep­tada i va acon­se­guir que l'expre­si­dent del Par­la­ment basc fos con­dem­nat a dos anys d'inha­bi­li­tació. I més coses que només ente­nen els experts en la savi­esa Aran­zadi. Queda final­ment clar, doncs, que la doc­trina que interessa a l'Estat en aquest cas és la que va per­me­tre que Botín no acabés com Josep Lluís Núñez.