Tres-cents euros

Tres-cents euros pot arri­bar a cos­tar a una família de qua­tre mem­bres, que no siguin espe­ci­al­ment fre­do­lics, la fac­tura del gas d'un hivern fred. Tres-cents euros pot cos­tar un viatge de pare­lla de cap de set­mana en un lloc no gaire llunyà amb un hotel arre­gla­det i uns àpats mesu­rats. Tres-cents euros pot cos­tar una peça de roba d'abric d'aque­lles cares que duren tota la vida i fan de fons d'armari. Tres-cents euros pot cos­tar una asse­gu­rança de cotxe sense gai­res pres­ta­ci­ons ni cober­tu­res exces­si­ves. Tres-cents euros poden cos­tar unes ulle­res (mun­tura i vidres) per la vista si ja neces­si­tes vidres pro­gres­sius. Tres-cents euros et poden cos­tar unes arra­ca­des per a la teva esti­mada que lluirà orgu­llosa i satis­feta de veure's afa­vo­rida. Tres-cents euros pot cos­tar una gui­tarra per a vir­tu­o­sos que delei­xen amb els seus acords a la con­currència. Tres-cents euros pot cos­tar una pin­tura a l'oli d'un autor que no sigui molt reco­ne­gut. Tres-cents euros pot cos­tar un viatge amb glo­bus per la comarca de la Gar­rotxa i un pa amb tomàquet amb embo­tit un matí asso­le­llat de diu­menge. Tres-cents euros pot cos­tar la mei­tat d'una cal­dera de cale­facció i aigua calenta (una de sen­cera val pla més). Tres-cents euros pot sumar l'IBI d'un immo­ble i el cor­res­po­nent impost de vehi­cles d'un sol any. Tres-cents euros (com a mínim) val treure's el car­net de cotxe a la pri­mera. Tres-cents euros val apun­tar-se amb la pare­lla a cinc espec­ta­cles tea­trals. Tres-cents euros val apro­xi­ma­da­ment can­viar les rodes del cotxe. Tres-cents euros pot cos­tar una nevera sen­zi­lleta que no saps mai el resul­tat que et donarà. Tres-cents euros pot haver cos­tat el per­nil o la pale­ti­lla que et men­jaràs aquest Nadal. Tres-cents euros és el que et pots haver gas­tat perquè els Reis por­tin regals i jogui­nes als teus el dia 6 de gener.

A Bho­pal, la ciu­tat de l'Índia on cada 3 de desem­bre, des de fa trenta anys, recor­den amb vigílies silen­ci­o­ses el major des­as­tre huma­ni­tari de la història per una fuga d'iso­ci­a­nat de metil, la vida d'un nen, una dona o un home també val, per l'asse­gu­ra­dora, tres-cents euros. Les tragèdies i les misèries dels homes no tenen mai data de cadu­ci­tat.