Doctrina

No tinc cap dubte que qual­se­vol jurista podria expli­car amb gran clare­dat els mati­sos que expli­quen com és que davant casos apa­rent­ment sem­blants s'adopta un cri­teri o altre que acaba, en con­seqüència, amb l'ober­tura d'un judici oral o no. Perquè, com han pogut veure els últims dies, resulta que a la infanta Cris­tina la volen exo­ne­rar del judici pel cas Nóos pel fet que ni l'advo­cat de l'estat ni el fis­cal hi veuen raons per acu­sar-la. És cert que l'acu­sació popu­lar es manté, però resulta que amb això no n'hi ha prou.

Aquí s'aplica, o es vol apli­car, l'ano­me­nada doc­trina Botín. Aquest nom res­pon al fet que quan a Emi­lio Botín el van voler por­tar a judici pel famós cas de les ces­si­ons de crèdit, el Tri­bu­nal Suprem va deter­mi­nar que no, que si el fis­cal i l'acu­sació par­ti­cu­lar no hi veien delicte, lla­vors no pro­ce­dia obrir judici oral.

Bé, podem estar d'acord o en des­a­cord amb aquest prin­cipi, però segur que també tro­ba­rem juris­tes que ens argu­men­ta­ran la soli­desa d'aquesta presa de posició.

Ara bé: un temps després, al lla­vors pre­si­dent del par­la­ment basc, Juan María Atutxa, el van voler por­tar a judici per haver desobeït en no manar dis­sol­dre el grup Sozi­a­lista Abert­za­leak, al qual acu­sa­ven de ser l'hereu de Bata­suna. Tam­poc hi havia delicte a ulls del fis­cal ni de l'acu­sació par­ti­cu­lar, però sí de la popu­lar. Així doncs, el Tri­bu­nal Suprem va rein­ter­pre­tar la seva pròpia doc­trina. En els casos de deso­bediència, quan no hi ha un per­ju­di­cat clar, amb l'acu­sació par­ti­cu­lar sí que n'hi ha prou per obrir un judici. Com, per cert, es va fer. Atutxa va ser con­dem­nat i la seva car­rera política va fina­lit­zar.

I ara resulta que, en el cas de la infanta Cris­tina, torna a regir la doc­trina Botín.

Segur que els juris­tes ens ho poden expli­car i argu­men­tar, però la impressió que li queda al ciu­tadà davant aquests fets ja saben quina és.