Opinió

La solució?

Si la independència no es materialitzés, un nou encaix de Catalunya dins Espanya millor que l'actual estaria assegurat perquè s'hauria negociat amb l'Estat

Per ana­lit­zar una pro­posta de solució cal veri­fi­car si les parts essen­ci­als del pro­blema que­den resol­tes. Hi ha un para­digma en engi­nye­ria que s'aplica a la política: no hi ha bona res­posta a un pro­blema si no s'ana­litza l'enun­ciat, si no es for­mula la bona pre­gunta. Ana­lit­zem la rea­li­tat política de Cata­lu­nya, el pro­blema:

1. Obte­nir majo­ria abso­luta al Par­la­ment de Cata­lu­nya és pos­si­ble en raó a la llei elec­to­ral amb un 40% dels vots. És del tot irre­gu­lar en relació amb qual­se­vol estàndard inter­na­ci­o­nal decla­rar la inde­pendència amb només majo­ria abso­luta, cal que més del 50% dels votants hi votin a favor. Ha estat aquesta la regla a Escòcia, al Que­bec, a les Repúbli­ques Bàlti­ques i a Txèquia i Eslovàquia.

2. A dia d'avui no hi ha cer­tesa que en un referèndum ofi­cial hi hagués un número de vots supe­rior al 50% a favor de la inde­pendència. Pro­ba­ble­ment hi ha dues raons per aquest fet: no es coneix prou per la ciu­ta­da­nia com seria una Cata­lu­nya  inde­pen­dent i com seria l'alter­na­tiva, nou encaix de Cata­lu­nya dins Espa­nya. Si això és cert, i ho sem­bla, hi hau­ria d'haver un període de temps sufi­ci­ent per nego­ciar amb la UE la par­ti­ci­pació en l'euro, la per­manència en el mer­cat comú i l'accés dels bancs cata­lans al BCE, i amb l'Estat el trans­fe­ri­ment dels actius de l'Estat a Cata­lu­nya, el suport del dèficit català en el període de tran­sició i el repar­ti­ment del deute. Són dues nego­ci­a­ci­ons inter­re­la­ci­o­na­des i, per tant,com­ple­xes. Això faria pos­si­ble que la ciu­ta­da­nia conegués els avan­tat­ges i des­a­van­tat­ges d'una i altra alter­na­tiva i que molts dels que ara jus­ti­fi­ca­da­ment dub­ten pogues­sin deci­dir. Si la nego­ci­ació fos impos­si­ble amb l'Estat i/o la UE, la res­posta que això sig­ni­fi­ca­ria seria també vàlida perquè la ciu­ta­da­nia decidís amb conei­xe­ment de causa. Es pre­cisa un temps d'entre un i dos anys per con­duir les nego­ci­a­ci­ons i expli­car-ne el resul­tat.

3. Per poder nego­ciar amb la UE i l'Estat espa­nyol hi ha d'haver una majo­ria abso­luta al Par­la­ment de Cata­lu­nya, com més àmplia millor, que doni auto­ri­tat al nego­ci­a­dor, sigui aquest el govern o una Comissió del Par­la­ment. Aquesta majo­ria s'hau­ria  d'acon­se­guir a par­tir d'una votació de la ciu­ta­da­nia que hagi estat con­vo­cada amb tal fina­li­tat. El for­mat no pot ser més que unes elec­ci­ons autonòmiques. Si aquesta àmplia majo­ria no s'acon­se­gueix, el procés, que suposa un gran tras­bals, no té sen­tit.

4. En el temps neces­sari per aquesta nego­ci­ació cal pac­tar el nou esta­tus polític de Cata­lu­nya i, simultània­ment, gover­nar. No són temps fàcils, Cata­lu­nya té pro­ble­mes aguts i urgents: l'atur, la manca de recur­sos pel ser­veis públics, la crisi econòmica... El Par­la­ment hau­ria de nego­ciar amb l'Estat i mobi­lit­zar els plans i pro­jec­tes per crear les estruc­tu­res polítiques necessàries: Agència Tri­butària, Segu­re­tat Social, Ser­vei Exte­rior etc. El govern tin­dria la res­pon­sa­bi­li­tat de gover­nar.

5. Con­clo­ses les nego­ci­a­ci­ons es farà explícit què es pot obte­nir de l'Estat en la hipòtesi del nou encaix de Cata­lu­nya dins Espa­nya i què de la UE en cas d'inde­pendència. Serà el moment de fer un referèndum perquè el poble de Cata­lu­nya deci­deixi. La for­ta­lesa i el suport acon­se­guit al Par­la­ment per l'opció sobi­ra­nista, si es mate­ri­a­litza en vots a les elec­ci­ons autonòmiques, faria política­ment invi­a­ble a l'Estat negar-s'hi.

6. Hau­ria d'allar­gar-se el període de nego­ci­ació més enllà de l'actual legis­la­tura espa­nyola, perquè aquesta serà més fàcil amb un nou govern de l'Estat que amb l'actual, que és ara pre­so­ner del seu pas­sat.

7. En qual­se­vol pro­blema s'ha de pre­veure una alter­na­tiva en cas­que la solució plan­te­jada no es con­ver­teixi en rea­li­tat. Que l'alter­na­tiva a l'èxit no sigui el fracàs sinó una solució que, no sent la pre­fe­rida per alguns, sigui digna per a tots. Si la inde­pendència no es mate­ri­a­litzés, un nou encaix de Cata­lu­nya dins Espa­nya millor que l'actual esta­ria asse­gu­rat perquè s'hau­ria nego­ciat amb l'Estat des de la posició de força que dóna el recurs lliure a la inde­pendència. Ha estat aquest el cas a Escòcia. Som alguns els que pen­sem que aquesta és la solució òptima, però és necessària volun­tat d'acord de les parts.

  

La pro­posta del Pre­si­dent Mas dóna res­posta a aques­tes qüesti­ons, la del senyor Jun­que­ras, no. El debat no és si la llista és única, sinó si es declara la inde­pendència sense nego­ciar i sense una majo­ria com­pro­vada en referèndum del 51% a favor. L'avan­tatge de la solució pro­po­sada és que obre una opor­tu­ni­tat que només depèn dels cata­lans. És aquesta i no altra l'essència de la democràcia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia