El color de la tinta del bolígraf

Com­par­teixo l'estu­por gene­ra­lit­zat de veure el procés català enca­llat en un detall tan tri­vial com irre­lle­vant, que només s'explica per dinàmiques par­tidàries que –necessària­ment– han de cedir el pro­ta­go­nisme a un objec­tiu que tenim a tocar. No podem fallar ara que només depèn de nosal­tres.

Trobo des­pro­por­ci­o­na­des totes les tertúlies, debats, colum­nes –mea culpa per la part que em toca– dedi­ca­des a argu­men­tar en favor de la llista unitària o de les llis­tes sepa­ra­des amb l'objec­tiu comú de la inde­pendència. És com dis­cu­tir si els pre­si­dents de les tau­les elec­to­rals han de fer ser­vir un boli de tinta negra o un de tinta blava. És ben igual. Si es fa una llista con­junta, ani­rem i la vota­rem. Si van sepa­rats, ani­rem i vota­rem una llista inde­pen­den­tista. No per­dem més el temps, perquè ara sí que el rellotge ens va a la con­tra.

Men­tres­tant, la maquinària contrària a la inde­pendència ja fa dies que fun­ci­ona a ple ren­di­ment: com­pra mit­jans mas­sius a Cata­lu­nya, pre­senta ver­si­ons de color por­pra de l'apoyaré de Zapa­tero, crea uni­tats espe­ci­als de la poli­cia i un llarg etcètera. Fins i tot n'hi ha que –de bona fe– cauen a la trampa dels que asse­gu­ren que fal­ten cen­te­nars de milers de vots per asse­gu­rar la inde­pendència, com si fos necessària una majo­ria qua­li­fi­cada per vali­dar-la. Obli­den que la democràcia és l'apli­cació de la volun­tat de la majo­ria, res­pec­tant els drets de la mino­ria, també per asso­lir la plena sobi­ra­nia.