Nadal o solstici?

Com més anys faig més m'adono de la bar­reja d'amor i odi que vaig sen­tint per les fes­tes de Nadal. I no és pas a mi sol, que em passa, segons he pogut cons­ta­tar. Res com l'inici de l'hivern per cop­sar que ha pas­sat un altre any amb el pòsit de tot el posi­tiu i el nega­tiu. Jo, com la majo­ria de la cana­lla, guardo record d'uns nadals mera­ve­llo­sos, de la sen­sació d'aixo­pluc, de tau­les ple­nes de gent i vian­des, d'ofi­cis reli­gi­o­sos més dis­te­sos i de la il·lusió dels regals, és clar. Tinc desada encara la sen­sació d'un món quasi per­fecte en el qual es diluïen tots els entre­bancs pas­sats. Amb el pas dels anys les peces de la porta de l'Arcàdia van caient i dei­xant buits i menys nadals per cele­brar. És com si cada vegada que veiéssim Venècia tinguéssim plena consciència que s'ha enfon­sat una mica més. El pas dels anys ha com­por­tat el con­següent i ine­vi­ta­ble canvi de cos­tums. Se sol sen­tir a dir que abans aques­tes fes­tes eren millors. Jo no ho crec pas; en tot cas, for­mal­ment dife­rents. Els petits seguei­xen gau­dint i guar­dant-ne memòria com ha estat sem­pre, sigui amb el Pare Noel, amb els Reis Mags o amb el tió. El veri­ta­ble espe­rit de Nadal pot­ser és el mateix que va fer que uns homes s'ado­nes­sin que s'aca­bava un cicle natu­ral i que venien mal dades amb l'hivern, l'estació més inhòspita. La memòria atàvica encara és potent i en algun racó del cer­vell hi per­viu una noció de fred i de gana que no poden solu­ci­o­nar ni totes les grans zones comer­ci­als ni Gas Natu­ral. Amb referència a tot això he lle­git al Twit­ter diver­sos comen­ta­ris sobre el fet que els qui ens con­si­de­rem ateus també cele­brem les fes­tes. Qui­nes pre­ten­si­ons! Ara resul­tarà que l'Església catòlica va inven­tar el sols­tici d'hivern. I que consti que no tinc res con­tra les seves ico­nes d'hivern. És més, trobo deli­ci­o­sa­ment poètica la imatge d'un nadó pobre escal­fat per un ase i un bou. Imatge que, d'altra banda, ha ins­pi­rat grans obres de tots els temps.

Entre les nove­tats nada­len­ques, em deixa per­plex la del canvi dels Reis pel tió o el Pare Noel. A nosal­tres ens dona­ven els regals pels Reis i l'endemà havíem de tor­nar a unes esco­les com caser­nes. I ara que les esco­les són ple­nes de plas­ti­li­nes les volen per Nadal. Quina para­doxa. De totes mane­res, el més impor­tant és que pas­sin un bon Nadal o un bon sols­tici, al seu gust.