La Loteria tramposa

A tres dies del sor­teig de la Lote­ria no em puc estar de pen­sar en el tan exal­tat anunci del tre­ba­lla­dor d'extra­radi que, per estal­viar 20 eurets, deixa de com­prar el dècim al bar i, cata­crock!, aquell any toca. L'amo del negoci, fent gala d'una entra­nya­ble amis­tat, l'hi ha guar­dat. Llàgri­mes i teló. Tot tan emo­tiu com trampós. Dar­rere la ten­dra història hi ha la clara intenció que tot­hom (fins i tot si tens la but­xaca amb tera­nyi­nes) com­pri nume­ret. Pri­o­ritza la sort davant d'un plat calent, i la cosa cola. Bon màrque­ting. Si us ser­veix per no picar us diré que el pro­ta­go­nista és un actor ben plan­tat a qui abans de reco­nei­xer-lo pel car­rer com el noi de la Lote­ria el con­fo­nien amb el doc­tor House. Bé, ho deixo que he d'anar a com­prar el meu dècim.