El millor final per a un llibre
A aquells que dedicant-nos al periodisme –un ofici durament tocat per la crisi– hem decidit endinsar-nos també en la literatura catalana –que de la crisi no n'ha sortit mai– potser més que la vocació ens impulsa la temeritat. Ahir a la Llibreria 22 de Girona es va celebrar un d'aquells actes, senzills i alhora valuosos, que serveixen per donar sentit a la temeritat dels escriptors i per demostrar-nos a nosaltres mateixos que paga la pena ser-hi, al complicat mercat de la lletra impresa. Convocats per en Guillem Terribas, que omple de significat i també d'efectivitat la paraula llibreter, ens vam reunir una colla d'autors catalans d'oficis variats i de procedències diverses per celebrar amb un feliç anacronisme una signatura de llibres a les portes del Nadal. Antoni Puigverd, Rafael Nadal, Joan Roca, Josep Maria Fonalleras, Javier Cercas, Vicenç Pagès, Antoni Pladevall i un servidor vam signar llibres sense el parapet de les parades de Sant Jordi, una pràctica que s'està estenen al sector llibreter amb l'objectiu d'estimular el regal de llibres –en l'idioma que sigui– durant les festes nadalenques. No és cap secret per a ningú que al nostre país hi ha més talent literari per metre quadrat que no pas població suficient per consumir-lo i això, que no deixa de ser una prova de la bona salut cultural de la nostra societat, és una complicació afegida per als qui volem arribar als lectors. Les xifres són inapel·lables: la llengua catalana té poc més d'un milió de lectors potencials, compradors habituals de literatura. O sigui que existeix un disset per cent de població lectora, que és un nivell alt però al mateix temps insuficient per aprofitar tot el talent que inevitablement es perd pel camí. Aquesta mateixa setmana, el nou president del Gremi d'Editors de Catalunya, Patrici Tixis –per cert, un periodista foguejat també en aquest diari– alertava de la necessitat de plantar cara a la pirateria, el gran enemic de la supervivència creativa, i advertia que si no som capaços de guanyar aquesta batalla anem de caps a l'empobriment cultural. La bona notícia és que cada vegada es llegeix més i que a Catalunya ho fa el 65% de la població que supera els catorze anys. Per a vosaltres, doncs, amics lectors, les signatures d'ahir, de part d'aquesta colla d'autors als quals se'ns va concedir el privilegi de donar el toc final a les nostres obres. Perquè la dedicatòria és l'última paraula que l'escriptor afegeix al seu llibre, la manera més feliç d'acabar-lo.
