Conte de Nadal

Anun­ciar la set­mana de Nadal l'accep­tació d'una que­re­lla con­tra el pre­si­dent Mas sem­bla més propi d'una pel·lícula de Frank Capra –en blanc i negre, evi­dent­ment– que no pas d'una mínima noció d'intel·ligència emo­ci­o­nal apli­cada a la gestió d'un Estat. Durant anys per aques­tes dates com­provàvem com la casa d'un des­es­pe­rat James Stewart s'omplia de veïns que li feien peti­tes apor­ta­ci­ons per aju­dar-lo a superar l'amenaça de ban­car­rota. Capra va expli­car-nos, a cop d'emba­fa­do­res sobre­do­sis de sucre nada­lenc, fins a quin punt els pro­ble­mes i l'adver­si­tat cohe­si­o­nen la gent. Ahir a les por­tes del TSJC vam veure una llarga cua de cata­lans espe­rant torn per autoin­cul­par-se pel 9-N. Vam escol­tar l'ANC fent una crida a la soli­da­ri­tat amb el pre­si­dent i vam obser­var Oriol Jun­que­ras sig­nant la seva autoin­cul­pació –quin remei!– després de set­ma­nes suant la can­sa­lada per cavar trin­xe­res amb les quals mar­car el ter­ri­tori.

Com aque­lla nadala absurda dels pei­xos al riu, sem­bla que els qui estan dis­se­nyant la res­posta con­tra el procés sobi­ra­nista des de l'Estat beuen i beuen i es tor­nen a beure... l'ente­ni­ment. Quina expli­cació té si no?

Per a l'esta­blish­ment espa­nyol, el procés català és tan sur­re­a­lista com picar un tió i espe­rar que cagui regals. Ni el sis­tema ni els supo­sats anti­sis­tema se'n poden fer el càrrec. No cal ser eixut com Ebe­ne­zer Scro­oge de Dickens per enten­dre el sen­tit d'una abraçada quan s'acon­se­gueix tirar enda­vant, des de posi­ci­ons abso­lu­ta­ment dife­rents, un mateix objec­tiu. Al final, resulta que uns s'abra­cen ober­ta­ment per cons­truir una alter­na­tiva i els altres s'abra­cen també, encara que no ho volen con­fes­sar, per impe­dir que tiri enda­vant. És ben bé que a uns quants els cal­dria la visita dels fan­tas­mes del Nadal pas­sat, el Nadal pre­sent i el Nadal futur. O pot­ser és que a Cata­lu­nya ens han visi­tat tants cops aquests renoi de fan­tas­mes que de mica en mica anem apre­nent la lliçó. Encara que aviat se'ns oblida...