Opinió

Esperança per a Cuba

El futur implica la lliure opinió democràtica dels cubans

Els cubans que saben dels diver­sos pobles d'Espa­nya diuen que després dels ame­ri­cans qui més es pre­o­cupa per Cuba són els cata­lans. Una mica exa­ge­rat, el cubà és magmàtic, però és a Cata­lu­nya on hi ha, i hi ha hagut, més con­trovèrsia política, soli­da­ri­tat i ajut, aval o con­demna del cas­trisme. Els cata­lans, també per raons històriques, duem Cuba al cor.

Cuba té una història tràgica i fas­ci­nant, des del des­co­bri­ment per Cas­te­lla fins al pre­sent. De pas­sar de ser el nus de poder on es coor­di­nava el domini colo­nial espa­nyol, empori d'esclaus i lloc cobe­jat amb delit per l'Angla­terra impe­rial i senyora de mig món, que la inten­tarà pos­seir per via comer­cial i mili­tar quan hom veu la decadència irre­pa­ra­ble del Regne d'Espa­nya al llarg de tot el segle XVIII, a ser zona econòmica clau quan el lliure canvi s'incre­men­tava notòria­ment entre la metròpoli i l'illa, però amb un futur esplen­dorós si s'obria al mer­cat gegantí que seria tot el con­ti­nent ame­ricà, sobre­tot els EUA.

Hi havia un pro­blema, la por del con­tagi haitià, revo­lució tri­om­fant dels esclaus d'ori­gen africà, man­tingué les illes de les Anti­lles, Cuba i Puerto Rico sota domini espa­nyol. Al llarg del XIX Espa­nya potencià l'emblan­qui­na­ment, la raça blanca, a les dues illes cari­be­nyes tot poten­ci­ant l'emi­gració espa­nyola. Els cata­lans des de la lli­ber­tat de finals del XVIII eren el sec­tor pre­pon­de­rant en el comerç i cer­tes acti­vi­tats indus­tri­als. Tabac, rom, sucre, d'aquí prové el con­cepte “saca­rocràcia”, i també, acti­vi­tats escla­vis­tes. Força lucra­ti­ves en estar pro­hi­bi­des i amb la com­pli­ci­tat dels mili­tars des­ti­nats, les veri­ta­bles auto­ri­tats, amb l'ajut dels punts clau geogràfics o mari­ners cana­ris i gallecs.

Tro­bem cata­lans des­ta­catsa a l'Ejército Rebelde con­tra Espa­nya quan la guerra de 1898 o en la pro­cla­mació de la inde­pendència i els pri­mers nome­na­ments d'una “ Cuba libre”. El nou país en poc més d'un segle havia pas­sat de ser un dels més rics del món pel gai­rebé mono­poli del sucre, per això volien dis­po­sar dels seus bene­fi­cis que de forma para­sitària cre­ien que s'enduia Espa­nya, a ser un país de demo­gra­fia i pobresa galo­pant. Els EUA els faria una com­petència impe­rial i les vaques esde­vin­gue­ren magres.

Gover­nants cor­rup­tes, dic­ta­du­res i cor­rupció, ser l'illa quasi un casino sense llei i cen­tre de pros­ti­tució van dur a una guer­ri­lla amb èxit a con­que­rir el poder. Cuba amb Fidel Cas­tro i el Che, als mor­ros de Flo­rida, serien la bufe­tada més forta que els ame­ri­cans rebrien durant la Guerra Freda. I encara després de la cai­guda del comu­nisme. EUA els ha impo­sat tota mena de difi­cul­tats per enfon­sar el règim. Aquest ha resis­tit. D'intents d'invasió i assas­si­nat dels seus diri­gents, etc. a aïllar-los política­ment al propi con­ti­nent, i l'intent d'ofe­gar-los econòmica­ment. Un règim monolític comu­nista que té detrac­tors i defen­sors apas­si­o­nats en el nos­tre país.

Ara comença una època nova després de la Revo­lució dels Bar­buts de 1959. Amb l'inter­canvi que s'ini­cia, amb l'ober­tura i les rela­ci­ons bila­te­rals entre Cuba i EUA s'evita un futur dramàtic, i pot­ser vio­lent, per a l'illa. Els teòrics som­nis soci­a­lit­za­dors que­da­ran al marge, se sabran tota mena abu­sos de poder, l'exèrcit podrà cana­lit­zar vies de par­ti­ci­pació de la soci­e­tat. La Cuba que vol ser com qual­se­vol país de la zona podrà pre­sen­tar uns avenços reals en els camps esco­lar i mèdic, però no en el social, labo­ral o uni­ver­si­tari. El futur depèn del turisme, de l'eco­lo­gia, de la inversió de capi­tals forans regu­lats per la comu­ni­tat inter­na­ci­o­nal. El futur implica la lliure opinió democràtica dels cubans. No és fàcil el procés cubà, hi ha tot l'entra­mat de poder de molts anys de cas­trisme, però el dilema és clar, o reno­var-se i evo­lu­ci­o­nar o l'allau dels cubans del segle XX els pas­sa­ria per damunt. No hi ha la URSS i Veneçuela ven el petroli sota mínims.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia